De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res. Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral. Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou. Les primeres dades sobre música profana són força tardanes: no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII. L’esdeveniment més notable fou la creació del Collegium Musicum (1692) per part d’un grup d’aristòcrates amants de la música. A mitjan segle XVIII es constata la celebració de concerts públics a Basilea, en què el Collegium Musicum tingué un paper destacat. Durant el segle XIX, el conreu de la música s’anà estenent. L’Allgemeine Musikgesellschaft (AMG), creada el 1876, incloïa en els seus programes de concert obres de músics contemporanis (Mendelssohn, Schumann, Liszt, Brahms) i també música més antiga (Bach, Händel). La música coral hi tingué així mateix un paper destacat. Cal esmentar la fundació de la Societat de Cant de Basilea (1824), del cor Basler Gesangverein (1824-25) i del cor masculí Basler Liedertafel (1859), aquests dos darrers encara actius. El 1867 es creà la Musikschule, i el 1905, el Conservatori. Després de la Primera Guerra Mundial, la vida musical adquirí encara més dinamisme. Aparegueren noves institucions, com ara la Walter Sterk’sche Privatchor (1920), que promogué tant la música antiga com la contemporània, i l’Associació per a la Música Contemporània, entitat d’àmbit estatal que establí la seva sucursal a Basilea el 1928. Una de les contribucions més notables a l’enriquiment de la vida musical de la ciutat fou obra del director Paul Sacher. Amb l'Orquestra de Cambra de Basilea (1926), Sacher va donar a conèixer l’obra tant de compositors suïssos com estrangers: B. Bartók, I. Stravinsky, C. Beck, W. Burkhard, W. Fortner i E. Honegger, entre d’altres. A més, el director impulsà la recuperació de la música antiga amb la creació dinstitut d’ensenyament i recerca, la Schola Cantorum Basiliensis (1933). Radio Basel ha estat una important emissora a la Suïssa alemanya des del 1964 i ha desenvolupat una notable tasca de difusió musical.
f
Música