Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial. Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina.
Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum: Joaquim Serra i Farriols (1833-1905), que contribuí a dignificar-ne la música; mossèn Marià Miró i Guitó (1884-1963), autor de nombroses cançons i balls; Jaume Sala i Casals (1887-1971), autor de sardanes i director, durant prop de seixanta anys, de la Cobla La Principal del Berguedà; Lluís Sellart i Espelt (1895-1952), contrabaixista i violoncel·lista, un dels fundadors del Trio Bergium; mossèn Josep Armengou i Feliu (1910-1976), organista i mestre de capella, escriptor, compositor i director de la Capella Parroquial i de l’Escolania de la Mare de Déu de Queralt; Lleó Sànchez, pianista i autor de la Missa Solemne a la Mare de Déu de Queralt (1970); Joan Trullàs i Vivó, que posà música al Salt de les Maces de La Patum (1963), i Ricard Cuadra i Camprubí (1951-1997), director de l’Escola Municipal de Música (1987-91) i artífex de la recuperació de les músiques antigues de La Patum.
Pel que fa a les cobles, cal esmentar la Unió Berguedana -fundada l’any 1890 per Francesc Sala i Guitart-, que es reconvertí en Nova Harmonia (1907) i en La Principal del Berguedà (1924-71), la Cobla Pirineu (1971) i la Ciutat de Berga (1977). D’altra banda, l’activitat coral començà l’any 1900 amb la Societat Coral Unió Berguedana i continuà el 1914 amb l’Orfeó Berguedà, sota la direcció de mossèn Jaume Freixa.
La formació musical de la vila fou encapçalada per mossèn Marià Miró i Guitó que, fins el 1936, fou el director de la primera Escola Municipal de Música. Després de la Guerra Civil, la vida musical berguedana es desvetllà sobretot cap als anys seixanta, amb la fundació de les Joventuts Musicals (1966), la nova etapa de l’Orfeó Berguedà (1969), la constitució de la Coral Infantil Xerics (1970) i la posada en marxa de la nova Escola Municipal de Música (1970), dirigida per Montserrat Perayre i Abril. L’any 1982, es fundà el Centre d’Estudis Musicals del Berguedà L’Espill, que organitza, des del 1986, el Concurs de Piano Ciutat de Berga. Entre el 1980 i el 1986 s’hi publicà la revista d’informació i divulgació musical "Interval", la primera revista musical catalana després de la Guerra Civil, dirigida per Joan Cortina i Guitó.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Sansalvador, Antoni: La Patúm [sic], Antoni López, Barcelona 1916
- Armengou i Feliu, Josep: La Patum de Berga: compilació de dades històriques, amb un suplement musical dels ballets de La Patum, Museu Municipal de Berga, Berga 1968, 1973