Durant molt de temps els principals focus musicals de Bonn foren la capella arquebisbal, les dues principals esglésies de la ciutat i la capella dels prínceps electors. Tant els arquebisbes com els prínceps electors estimularen la producció musical i alguns prínceps fins i tot es dedicaren a la interpretació i a la composició. Els nobles i rics burgesos amants de la música també tingueren un paper destacat en la vida musical de Bonn. Fou en aquests cercles que L. van Beethoven, nascut a la ciutat, es donà a conèixer com a músic. L’òpera a Bonn estigué durant força temps dominada per l'opera seria italiana, però més tard els gustos del públic s’inclinaren cap a l'opera buffa i el singspiel. El 1778 s’inaugu rà el Nationaltheater, on es representaren obres de teatre i òperes. Cal esmentar la figura de C.G. Neefe, que residí a Bonn entre el 1748 i el 1798 i fou director de música del nou teatre i organista de la cort (1782).
Després de la caiguda de la cort del príncep elector al final del segle XVIII, les iniciatives privades prengueren el relleu de la vida musical de la ciutat. El 1827 nasqué el Bonn Gesangverein, un cercle d’aficionats que es dedicaven a organitzar audicions d’òperes i oratoris. Es crearen cors, com el Konzertverein (1852), que encara perviu com a societat coral municipal, i el Concordia (1846), el cor masculí més antic. També hi hagué orquestres finançades per particulars, com l’Orchesterverein (1843) i la Beethovenverein (1850). A la Universitat es creà un institut musicològic, el primer de tot Alemanya. El 1845 nasqué el Städtischer Gesangverein, amb una orquestra pròpia, i el 1890 la Kammermusikfeste, que convertí Bonn en un centre important de difusió de la música de cambra; a més, el 1859 es creà una orquestra municipal, que encara existeix amb el nom de Beethovenhalle Orchester. El 1889 la casa natal de Beethoven s’habilità com a museu i el 1890 es començaren a organitzar festivals de música de cambra dedicats al compositor. A partir del 1931 les Beethovenfeste es dedicà també a la difusió del seu repertori simfònic. Cal destacar, a més, la fundació del Beethoven-Archiv (1927), que conté el fons documental més important per a l’estudi de l’obra i l’època de Beethoven.