El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux. Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat. Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes. La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana. El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX. Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de músics començaren a dominar el panorama cultural de la ciutat, ja molt afrancesat. L’Académie des Lyriques (1707) i el Lycée (1787) en són bons exemples. L’Académie de Bordeaux (1712), continuadora de l’Académie des Lyriques, tenia una orquestra que donava concerts regularment. Totes aquestes societats il·lustrades desaparegueren durant la Revolució Francesa, però l’Académie de Bordeaux ressorgí més tard com l’Académie National des Sciencies, des Lettres et des Arts de Bordeaux, que encara existeix i té un paper important en l’ambient cultural de la ciutat.
La vida teatral a Bordeus també ha estat activa. Al Grand Théâtre, inaugurat el 1780, encara es fan òperes i concerts. Altres teatres que veieren la llum a Bordeus són el de Variétés, destruït per un incendi, i el Louit, inaugurat el 1868. Ja al principi del segle XX nasqueren el Théâtre des Arts, el Théâtre Français i l’Alcazar de la Bastide. La Societé de Sainte Cécile (1843) organitzà una orquestra simfònica i un conservatori, i fou la responsable dels Concerts spirituels. La Société de Musique de Chambre (1926) organitza encara concerts que gaudeixen de la participació d’intèrprets destacats. La música coral també ha estat àmpliament cultivada a Bordeus (Schola Cantorum, Bordeaux Choral Ensemble, Aquitaine Choral Ensemble, Scholars of Guyennes). L’esdeveniment musical més important, però, és el festival Mai de Bordeaux, inaugurat el 1950, amb concerts d’òpera, cors, orquestres, música de cambra, celebrats en sales d’audicions, esglésies, museus o bé castells locals. També hi ha una setmana dedicada a la música d’avantguarda.