Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès. No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment. Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra. I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil de la Casa de la Beneficència, que dinamitzaren l’activitat musical. En aquesta tasca tingueren un destacat paper la capella de música de la parròquia arxiprestal, l’orquestra titular del Teatre Principal -que acompanyava les representacions-, els grups i orquestrines d’altres teatres i dels cines -que tocaven en els descansos de les funcions- i els conjunts musicals que actuaven en locals de tertúlia. La formació musical durant aquesta època fou duta a terme inicialment per algunes acadèmies privades, fins que el 1932 s’obrí el Conservatori de Música. Aquest conservatori arribà a tenir una orquestra pròpia i també un cor, ambdós formats per alumnes, entre els quals cal destacar les germanes Matilde i Josefina Salvador, compositora i violinista respectivament.
La Guerra Civil Espanyola i la postguerra provocaren una profunda crisi en la ciutat, que repercutí en l’àmbit musical. El conservatori i diverses associacions musicals desaparegueren i fins el 1975 Castelló no pogué disposar novament d’un Conservatori de Música, que començà a funcionar de manera privada. Diverses subvencions de l’Ajuntament i la Diputació permetien que alguns alumnes gaudissin d’una beca d’estudis. Actualment el conservatori depèn de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i abasta totes les especialitats més importants, en els graus elemental, mitjà i superior. Pel que fa a les orquestres, a Castelló no hi ha cap formació estable, ni de cambra ni simfònica. Únicament hi ha una banda, formada bàsicament per funcionaris municipals. Des del principi del segle XX, el Teatre Principal ha funcionat com a sala de concerts, on han actuat solistes i orquestres de prestigi, i també com a escenari per a representacions de les temporades de sarsuela. La Societat Filharmònica és la principal organitzadora de concerts a Castelló, tant al Teatre Principal com a la Casa de Cultura, el saló d’actes de l’Institut Ribalta i el conservatori. Castelló és, a més, la seu del Certamen Internacional de Bandes i posseeix un orfeó, l’Orfeó Ciutat de Castelló, força actiu.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Ripollès i Pérez, Vicent: Músicos castellonenses: monografia documentada..., Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón 1935
- Escoin Belenguer, Francisco: Organografia musical castellonense: ensayo bio-bibliográfico, Imp. J.Barberá, Castellón 1919