Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic. El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat. Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach (1793-1868), també compositor de nombroses obres religioses.
La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’òpera com de sarsuela i opereta. El 1908 s’hi representà Lohengrin, de R. Wagner. Nasqueren les primeres agrupacions instrumentals i els primers orfeons. Cal esmentar la creació de diverses bandes de música, que tingueren un gran protagonisme. Entre els directors de la Banda Municipal, una de les més representatives, ressalta la figura de Bartolomé Carreras, compositor i impulsor de l’Escola Municipal de Música. Pel que fa als grups corals, destacaren la coral La Alborada, que tingué també una banda de música i la primera escola de música i cant de la vila, i l’orfeó La Violeta, que fou dirigit per Mateu Barceló (1864-1960), de sobrenom "Uetam", tenor que assolí gran èxit en l’àmbit nacional.
A la segona meitat del segle XX dues entitats sobresurten amb força. La primera, les Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, es constituí el 1958 i organitza, des del 1973, el Festival Internacional de Música de Ciutadella, que atreu a Menorca destacats músics del panorama musical actual. La segona és la Coral de la Capella Davídica de la catedral de Menorca, fundada el 1944 per iniciativa eclesiàstica i que ha estat el principal referent de tota la vida musical de Ciutadella des de la seva formació. Fou dirigida entre el 1944 i el 1968 per mossèn Gabriel Salord, també compositor i notable organista; en 1968-95, per mossèn Guillem Coll, que li donà projecció exterior, i des del 1995, per Gabriel Barceló.
Ciutadella té una escolania, fundada el 1996, i una Escola Municipal de Música, continuadora de l’existent durant el segle XIX i en funcionament des del 1993. Entre les personalitats musicals ciutadellenques cal recordar noms com el del pianista Anton Aguiló, músic de gran vàlua i de gran protagonisme en les manifestacions musicals de l’illa, i el del baríton Joan Pons, membre inicialment de la Coral de la Capella Davídica i avui una figura de fama mundial. També destaca el Cor de Cambra de Ciutadella. A part del Festival Internacional de Música de Ciutadella, s’hi celebren el Festival de Música d’Estiu i el Festival de Tardor de Música Coral.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pons i Torres, Antoni: 91 anys d’història del Cor del Casino Nou, l’autor, Ciutadella 1991