Hi ha poca informació sobre l’activitat musical a Düsseldorf durant l’Edat Mitjana i el principi de l’Edat Moderna. Entre els testimonis musicals més antics hi ha una obra teatral religiosa del segle XV que es representava per Pasqua, amb cançons en llengua vernacla, i també dos reculls de motets del segle XVI. Entre els segles XV i XVIII, la cort, primer dels ducs de Berg i després dels prínceps palatins de Neuburg, juntament amb les principals esglésies foren els focus de producció musical. Se sap que als segles XVI i XVII els músics flamencs i italians eren molt importants a Düsseldorf; hi destacaren Martin Peudargent, Johann Oridryus o Jean de Castro, i ja al segle XVII, entre els que ocuparen el lloc de mestre de capella, G. Neri, G. Hayne, G. Carissimi o B. Marini. A la segona meitat del segle XVII els espectacles d’òpera, començats al principi d’aquesta centúria, adquiriren una notable volada. Entre els compositors dedicats al gènere sobresurten G.B. Mocchi i S. Moratelli. Un dels períodes més brillants de la vida musical de Düsseldorf fou l’època del príncep Johann Wilhelm (1692-1716), gran amant de la música. Durant el seu regnat, compositors com G.F. Händel i A. Corelli passaren per la ciutat, que es convertí en un centre musical de primer ordre. Després de la mort del príncep, la cort fou traslladada a Mannheim i l’activitat musical se’n ressentí notablement. El període de letargia es prolongà fins a la primera dècada del segle XIX. Aleshores Düsseldorf començà a experimentar una tímida recuperació. Una de les primeres mostres d’aquest fet és que a partir del 1818 s’iniciaren les celebracions anuals de la Niederrheinische Musikfest, encara ara un dels esdeveniments musicals més importants de la ciutat. Fou creat el càrrec de städtische musikdirektor ('director municipal de música'), ocupat, entre altres, per F. Mendelssohn (1833-35) i R. Schumann (1850-53). El 1866 s’hi inaugurà una nova sala de concerts, la Tonhalle, destruïda durant la Segona Guerra Mundial, i el 1890 es creà un conservatori que, des del 1935, porta el nom de Robert Schumann-Institut der Musikhochschule Rheinland. El 1958 es construí el nou teatre d’òpera sobre les restes d’un de més antic. Aquest teatre acull la Deutsche Oper am Rhein, dedicada també al ballet. Pel que fa als concerts, hi destaquen els cicles de la Bach-Verein, dedicats bàsicament a la música antiga. Els concerts de la Musikverein, en canvi, inclouen un ampli ventall d’estils, des del jazz fins a la música popular. Les dues principals sales de concerts de la ciutat són la Rheinhalle i la Schumannsaal.
f
Música