Seu del bisbat a partir del segle IV, el 1536 acceptà la Reforma calvinista. L’adopció de la nova litúrgia implicà canvis en la pràctica musical, particularment per la major importància que la nova litúrgia donà al cant dels salms, cants que s’ensenyaven a l’escola perquè tothom pogués cantar-los. A més, Calví optà per la prohibició de l’ús de tota mena d’instruments musicals, inclòs l’orgue. El 1562 aparegué la traducció francesa del saltiri Les Pseaumes mis en Rime françois par Clément Marot et Théodore de Bèze, més conegut com a Psautier huguenot. Entre els compositors que musicaren aquesta antologia hi ha Guillaume Franc de Rouen -mestre del cor de l’església de Saint Pierre- i Loys Bourgeois, que compongué vuitanta-tres melodies i és, per tant, l’autor més representat en el saltiri.
Al segle XVIII començà sentir-se l’interès de la ciutat envers les activitats musicals no relacionades directament amb la litúrgia, i es crearen un teatre i una acadèmia de dansa. En aquest període Gaspar Fritz, important compositor que publicà cinc llibres de sonates i un de simfonies entre el 1742 i el 1770, estigué actiu a la ciutat. Però la vida musical de Ginebra només arribà a tenir una importància internacional a partir dels segles XIX i XX. Durant aquest període es crearen la Société de Chant Sacré, la Société de Musique i, el 1835, el Conservatori. El 1879 s’inaugurà el Grand Théâtre, i el 1894, la Victoria Hall. El 1915, Émile Jaques-Dalcroze creà l’institut de didàctica musical que duu el seu nom, en el qual treballà fins a la seva mort. Avui l’institut és el centre internacional de coordinació de les activitats relacionades amb el mètode Jaques-Dalcroze. L’any 1918 E. Ansermet fundà l’Orquestra de la Suisse Romande, la primera permanent de la ciutat, i vint anys més tard es dugué a terme la primera edició del prestigiós concurs internacional d’execució musical encara existent. Des del 1974 funcionen a Ginebra, amb gran ressò internacional, els Ateliers d’Ethnomusicologie, una associació que organitza concerts, festivals, cursos i publicacions -com els ’Cahiers de Musiques Traditionnelles'-, dedicats a les músiques ètniques. Des del 1977 funciona l’Orchestre Simphonique Genevois, que programa els seus concerts a la Victoria Hall.