Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació. El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics (1492) començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica. La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral. Avui dia encara es conserven músiques de gairebé tots els mestres de la capella de la catedral, entre els quals Santos de Aliseda, Luis de Aranda, Diego de Pontac, Gregorio Portero, Manuel de Osete i Ramón Palacios. El 1568 Gregorio Silvestre construí el primer orgue, i dos segles més tard, Leonardo Fernández en construí dos més. També les altres esglésies de la ciutat, com la Capella dels Reis Catòlics, tingueren una notable vida musical. Concebuda com una de les capelles de la catedral, sempre mantingué una vida pròpia, i tingué mestres tan rellevants com Rodrigo de Ceballos, Antonio Caballero i Esteban Redondo.
Al segle XVI, Luis de Narváez, conegut a tot Espanya per la seva obra Los seis libros del Delfín, de música de cifra para tañer vihuela (1538), fou alumne de l’escola de viola de mà de Granada. Al final del segle XVIII, i durant tot el XIX, l’òpera italiana obtingué un notable èxit a la ciutat. Per acollir les representacions es construí, el 1810, el Teatre del Campillo, que més tard també organitzà representacions de sarsuela. El 1839 nasqué el Liceo Artístico y Literario, entitat que influí en la vida musical de la ciutat durant tot el segle XIX, i que promogué la creació d’una escola de cant -transformada més endavant en conservatori- i de la Sociedad de Cuartetos Clásicos del 1871, embrió de la Sociedad de Conciertos.
Els dos esdeveniments més significatius del segle XX tenen com a punt de referència Manuel de Falla, que visqué durant dinou anys a la ciutat: el Concurso de Cante Jondo, celebrat a iniciativa seva i de Federico García Lorca, i el Festival Internacional de Música y Danza de Granada, creat en record seu el 1952. Des del 1970 el festival organitza també els Cursos Internacionales Manuel de Falla. A partir del 1979, l’Auditori Manuel de Falla passà a ser un dels escenaris del festival de música de la ciutat. Paral·lelament a aquest, se celebren els concerts de flamenc, en escenaris com el Corral del Carbón i el Paseo de los Tristes.
El 1962 l’Ajuntament comprà la casa de Falla i la convertí en casa museu. Els darrers anys, la creació del Centro de Documentación Musical de Andalucía ha permès una millor organització i difusió del patrimoni musical de la regió.