L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors. El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert. Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any. El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori. La seva consolidació es produí amb l’arribada de la democràcia, quan l’ajuntament el prengué com a element estratègic del seu mapa educatiu. El 1984 Carles Riera n’ocupà el lloc de director. És un dels pocs centres de grau elemental autoritzats a impartir el grau mitjà d’ensenyament musical.
Un altre protagonista important de la vida musical de Granollers és l’entitat Joventuts Musicals, que inicià les seves activitats a la vila l’any 1962. En principi, recollí les programacions generals de les Joventuts Musicals de Catalunya, incloent-hi la creació d’una coral infantil i les audicions musicals per a escolars. La primera aportació pròpia al panorama musical català fou el Concurs de Música de Cambra Josep Maria Ruera, que donà pas, l’any 1976, al Festival Internacional de Música de Granollers. El Casino de Granollers - Club de Ritmo dedica una atenció especial al jazz. L’Associació Cultural s’encarrega de l’activitat musical destinada als escolars, dins d’una programació global que integra música, teatre i cinema. Entre els grups o entitats musicals cal citar l’Orquestra de Cambra de Granollers, que nasqué com a conjunt de cambra format per alumnes del conservatori. Des del seu inici ha estat dirigida per Francesc Guillén i fa temps que ja té un funcionament autònom com a orquestra semiprofessional. La Big Band de Granollers és l’altra formació semiprofessional en actiu a la ciutat. Dirigida per Martí Ventura i integrada dins l’Associació Cultural, porta a terme una important activitat difusora del jazz.
El món coral és representat per diverses entitats. La més significativa és la Coral Amics de la Unió, cor de Clavé reconvertit a coral mixta que disposa d’una important seu social on s’apleguen una coral infantil, un cor jove i una escola de música. També cal citar la Coral Albada, sorgida com a cor de pueri cantores de la parròquia de Sant Esteve. L’agrupació coral de més incidència social a la ciutat és, però, la Coral Polifònica de Granollers. Dirigida des del 1984 per Agustí Vidal, ha adquirit una importància remarcable en la vida cultural granollerina gràcies a les seves arriscades propostes. L’aportació més significativa de la Coral Polifònica de Granollers ha estat la representació de l’opereta per a cor, solistes i orquestra Abans del silenci, obra encarregada a Salvador Brotons i estrenada el 1998.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Estatutos del Sindicato Musical de Granollers y su Comarca, Sindicato Musical de Granollers y su Comarca: Imp. Garrell, Granollers 1922
- Projecte de reglament per al règim de la Caixa de Pensions per a jubilació i Invalidesa: projecte de Germandat, Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca
- Imp. Garrell, Granollers 1931