Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques. Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà. En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes.
Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada. Foren contractats diversos músics i cantants italians i, el 1673, també Vincenzo De Grandis com a mestre de capella. D’aquest període és la representació, a la ciutat, de la primera òpera, escrita pel mateix De Grandis. Amb la mort del duc, els seus successors, luterans, allunyaren els italians de la cort, i la música fou limitada a les expressions instrumentals. Aquesta situació s’interrompé el 1688 amb la contractació del compositor d’òpera Agostino Steffani, al qual succeí -l’any 1710 i durant pocs mesos- G.F. Händel. Amb llur sortida de la ciutat, la vida musical de la cort tornà a limitar-se a la música instrumental fins el 1818, any en què Wilhelm Sutor fou contractat com a mestre, també responsable del sector de l’òpera. El 1831, amb la inauguració d’un nou teatre, arribà el músic més important de Hannover al segle XIX: Heinrich August Marschner. Ell fou el responsable de la representació de les principals òperes de l’època i de la presència a la ciutat d’importants músics que afavoriren un ulterior desenvolupament musical. Així, el 1852 s’inaugurà el Hoftheater, que durant molts anys fou el centre de l’activitat operística. A final de segle, el desenvolupament de l’activitat concertística promogué la inauguració d’una nova sala de concerts, la Standthalle, i la creació d’una nova orquestra filharmònica; a més, s’inicià la tradició de convidar importants orquestres estrangeres. El 1921, després d’una restauració, el Hoftheater tornà a obrir amb el nom de Städtische Bühnen.
Després de la Segona Guerra Mundial s’inaugurà el Landestheater (1950), conegut més tard per Niedersächsisches Staatstheater, un dels teatres més importants d’Alemanya amb orquestra pròpia. Entre les diverses associacions musicals presents a la ciutat, destaquen l’Orquestra de la Ràdio i la Kammerorchester Barbara Koerppen, especialitzades en repertori barroc, com també la Kammerorchester Hannover i diferents associacions corals. El conservatori, fundat el 1890 i reconstruït el 1973, és conegut per Staatliche Hoschschule für Musik und Theater.