Fundada cap a la meitat del segle XVI, l’any 1641 ja posseïa una escola de música. La vida artística i cultural començà a desenvolupar-s’hi a la primera meitat del segle XVIII, i el 1748 es realitzà el primer concert públic sota la direcció de C.F.W. Salomoni, músic de la cort. Durant la dominació russa, en què Hèlsinki passà a ser la capital de Finlàndia (1817), la producció artística experimentà un notable increment, en particular de la dansa. Gairebé deu anys més tard, s’obrí un petit teatre i nasqué ló de concerts Musikaliska Sällskapet -que posteriorment adoptà el nom d’Akademiska Musiksällskapet-, amb J. Twarjansky com a director. Quan el 1828 la universitat es traslladà a Hèlsinki des de Turku, l’antiga capital, la ciutat comptava amb l’orquestra Akademiska Kapell. Durant aquells anys, destacà la figura de F. Pacius, que el 1838 fundà el cor Akademiska Sångföreningen, actiu encara avui. A la segona meitat de segle, el centre de l’activitat musical de la ciutat fou l’orquestra del Nya Teater, ara conegut com a Svenska Teater.
A partir del 1882, el nombre de concerts augmentà amb la fundació de l’Helsingin Orkesteriyhdistys (anomenada Helsingin Filharmooninen Seura pocs anys després), que fou la primera orquestra estable del nord d’Europa. El gran èxit d’aquesta entitat, també en molts concerts realitzats fora del territori nacional, conduí a la creació, el 1912, d’una altra orquestra estable, l’Helsingin Sinfoniaorkesteri. Però aquesta interessant doble experiència acabà, dos anys més tard, amb la fusió de les dues formacions. Resultat d’aquest procés fou la nova Helsingin Kaupunginorkesteri, encara activa. Pel que fa a la música sacra, la presència a la ciutat de dues expressions religioses diferents ha limitat el seu desenvolupament a les ocasions litúrgiques: la catedral luterana (del 1845) posseeix un cor i un orgue, mentre que la catedral ortodoxa només utilitza les formes corals.
Durant la primera meitat del segle XX es constituïren diverses orquestres -moltes de breu durada- que contribuïren activament a la vida musical de la ciutat i també del país, com la Radion Sinfoniaorkesteri (Orquestra Simfònica de la Ràdio), fundada el 1927. A Hèlsinki, com a la majoria de les capitals dels estats del nord d’Europa, tingueren molta importància les contribucions musicals de les nombroses associacions corals -sovint formades al costat de les mateixes orquestres- i també de les associacions amateurs de música de cambra.
Pel que fa a l’òpera, després d’un període inicial dedicat a les produccions estrangeres, el 1873 es creà el Suomalainen Teatteri, reservat als primers espectacles en llengua finesa. Després de la independència, el 1919, tingué un important paper la Suomalainen Ooppera -a l’Aleksanterinteatteri-, que des del 1963 posseeix una orquestra pròpia. El 1972 s’obrí l’auditori Finlandia-Talo, amb dues sales de concerts, i el 1993 s’inaugurà l’edifici de l’Òpera Nacional Finlandesa. Pel que fa a l’ensenyament musical, el 1882 es fundà la primera escola de música, l’Helsingin Musiikkiopisto, que el 1939 es convertí en la Sibelius-Akatemia.
Per tal de recordar la importància de J. Sibelius com a màxim representant de la música finlandesa, el 1951 s’inaugurà un festival anual dedicat a la seva figura, que pocs anys després es transformà en un festival més complet, amb concert, ballet i òpera: el Festival de Hèlsinki, que inclou un concurs de violí dedicat a aquest compositor.