Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946. L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà (1949) i formar el país que es denomina Jordània. L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població. A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà. Des de llavors, els palestins constitueixen més de la meitat de la població jordana.
Com als altres països del Mitjà i el Pròxim Orient, l’heterogeneïtat social i ètnica de Jordània -malgrat el predomini i la ràpida sedentarització dels beduïns àrabs provinents antigament de la península aràbiga, d’una banda, i la presència massiva de palestins, de l’altra- es reflecteix en la diversitat cultural, que es pot percebre a través de les músiques populars i folklòriques, majoritàriament cantades. Abans de l’annexió dels territoris de Cisjordània, al final dels anys quaranta del segle XX, les músiques populars jordanes comprenien globalment els cants dels beduïns i dels camperols. Amb una estructura melòdica senzilla, els cants dels beduïns s’interpretaven normalment de manera antifònica i el cantant solista s’acompanyava de vegades del rabāb (viola d’arc monocorda). Expressats sobretot en àrab dialectal, els textos poètics dels cants dels beduïns abracen temes relacionats amb la vida nòmada. Aquests cants, que conserven característiques i trets molt antics -com per exemple el gènere huǧaynī, que sembla derivar de l’antic Ḥidā: cant dels camellers des d’època preislàmica-, tendeixen cada vegada més a desaparèixer, atesa la progressiva sedentarització dels beduïns i dels nòmades. D’altra banda, els cants dels camperols, com per exemple els que acompanyaven la dabka (dansa popular), són més propers a la música culta, ja que utilitzen tant el sistema musical modal dels maqāmāt (plural de maqām, ’mode musical'), com textos poètics que pertanyen a la poesia en llengua dialectal denominada zaǧal. A més de la progressiva adaptació de la música del palestins al paisatge musical jordà, també es perceben les influències de les músiques d’alguns països veïns com l’Iraq i Síria.
Bibliografia
- Hamam, A.H.: Jordanien, "Die Musik in Geschichte und Gegenwart", 4, 1996