Zona de pas de les rutes comercials entre la Mediterrània i l’Índia des de temps molt antics, els primers testimonis coneguts d’activitats musicals de les civilitzacions i cultures que s’hi desenvoluparen corresponen als beduïns, dels quals són conegudes les danses de guerra anomenades arda o ayala, associades a esdeveniments festius i interpretades per dos cors. Les cançons beduïnes de la Unió dels Emirats Àrabs són interpretades per dues persones alternativament o per una de sola, les quals s’acompanyen d’un rabāb (violí d’una o dues cordes) que toquen ells mateixos. Un tipus de cançó popular dels casaments és la razfa, interpretada a doble cor i sense acompanyament instrumental. També s’utilitza, al desert, el clarinet doble (zummāra). Els pescadors de perles del golf Pèrsic utilitzen el tambor ṭabl (tambor cilíndric amb dues membranes), el mirwās (petit tambor cilíndric doble) i el jāhele (una gran olla de terrissa sense membrana, utilitzada com a instrument) per a acompanyar les cançons (fiḡirī) que canten durant la nit. A les ciutats són habituals les cançons de dansa sawt i bastah, que tenen lloc en festes privades o a les dār (cases on viuen un grup de músics). Aquestes danses requereixen un alt nombre d’intèrprets. La dansa sawt inclou un cantant que, a més, toca la 'ud (llaüt) i quatre intèrprets de muruas. El ball bastah demana un cantant i alhora intèrpret de 'ud i dos percussionistes: un per a la drebanka i l’altre per al dombok (dues classes de darbukka, tambor de membrana única) i, a més, un altre instrumentista de duff (un altre tipus de tambor). Dins la música tradicional culta àrab, la península Aràbiga ocupa un lloc central, per tal com hi tingué lloc el naixement de l’islam, que, des d’allí, s’expandí a altres territoris. Tanmateix, tot i el fort sentiment panislàmic dels actuals habitants de la península Aràbiga, en l’aspecte musical hi ha elements d’origen preislàmic de pes notable, com ara l’orquestra taḥt, formada per un llaüt 'ud, una cítara qanun, una o dues violes de mà kamanja i algun instrument de percussió com el riqq (o ṭār); a vegades també hi ha alguna flauta nāy. La major part de la música d’aquesta tradició, però, és vocal, i és interpretada per un solista o bé per un solista i el cor, que es van alternant. L’acompanyament més usual és el del cop de mans a l’accent principal de cada compàs (binari). Si s’utilitza un instrument, sol ser de percussió.
f
Música