Música culta
Vegeu Espanya.
Música tradicional
Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota, les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere. Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances-, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta. A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les auroras, molt freqüents especialment a Terol. Es tracta de cants religiosos que interpreten els rosarieros mentre recorren els carrers per despertar els veïns i convidar-los a resar el rosari de l’aurora. A Calanda (Terol), els rosarieros estan documentats en els llibres parroquials des de l’any 1500. També de rerefons religiós són els dances, una de les manifestacions més interessants del folklore aragonès, dedicats als sants patrons de cada localitat. Es tracta d’un conjunt de danses -que poden incloure també balls d’espases, bastons, cintes i arcs- en les quals sovint es realitzen també representacions dialogades. De vegades, aquestes danses es ballen amb ritme aksak. L’acompanyament instrumental dels dances és divers, segons la localitat. Tal com avui es coneix, el dance es desenvolupà i difongué especialment al llarg dels segles XVII i XVIII.
La gitanilla, melodia d’un ball de bastons recollit per A. de Larrea, Osca 1946, Arxiu del Departament de Musicologia del CSIC
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Entre les manifestacions musicals i coreogràfiques de tipus profà, la jota -com a dansa i com a cant- és el gènere més difós, i a Aragó se’n coneixen diferents modalitats; així, per exemple, les jotes del nord d’Aragó tenen un aire més viu que les del sud. La melodia de la jota és essencialment tonal, en mode major, i es presenta sempre emmarcada en els acords de tònica i de dominant. Quan es dansa, la jota consta de dues parts: els interludis (variaciones) i les coplas o estilos, que es canten a una veu o a dues. La jota, quan és cantada, acostuma a tenir un ritme més assossegat, i té un gran protagonisme en les cançons de ronda dedicades tant a les noies de la localitat com també en les advocacions religioses (Mare de Déu, sants patrons). Entre els diferents gèneres de cançó, destaquen les albadas, amatòries, que s’interpreten de bon matí, tot enllaçant amb les rondes, les cançons de les festes de mayos, que sovint fan al·lusió a la primavera i que consten de melodies senzilles de compàs ternari, així com el nombrós repertori de cançons de treball.
Els instruments més habituals són la dolçaina, la flauta (com el chiflo de tres forats), que es toquen conjuntament amb el tambor, i també els instruments propis de la rondalla, que són els que habitualment acompanyen la jota dansada. El sac de gemecs tingué fins fa algunes dècades una certa importància, tot i que era de localització molt restringida, específicament a l’alt Aragó. També cal esmentar el chicotén o salterio, un cordòfon de sis cordes amb una caixa harmònica longitudinal que el músic percudeix mitjançant una baqueta amb la mà dreta, mentre que amb l’esquerra toca la flauta.
En les darreres dècades s’han anat recuperant a Aragó moltes tradicions musicals i coreogràfiques gairebé ja desaparegudes, de la mateixa manera que l’explotació comercial del folklore també ha donat un gran impuls a l’ús massiu de bombos i tambors, tal com es fa actualment a la turística Ruta del Tambor y del Bombo del baix Aragó en ocasió de la Setmana Santa.
Bibliografia
- Larrea, A. de: El dance aragonés y las representaciones de moros y cristianos. Contribución al estudio del teatro popular, Editora Marroquí, Tetuán 1952
- Martínez, A.B.: Introducción al folklore aragonés (II), Guara, Saragossa 1980
Complement bibliogràfic
- Mur Bernad, Juan José de; Crivillé i Bargalló, Josep; Ballús, Glòria; Juan i Nebot, Maria Antònia; Vilar, Ramon: Cancionero popular de la provincia de Huesca, Diputación General de Aragón; Claret, Barcelona 1986
- Galan Castañ, Josep: Cançoner català de la ciutat de Fraga, Fraga 1985
- Roma i Riu, Josefina: Análisi funcional de la cultura musical del Alto Aragón, 1972
- Galan Castañ, Josep: Les cançons de la nostra gent, Diputación General de Aragón; Departamento de Cultura y Educación, Zaragoza 1993
- Ribera i Tarragó, Julià: La música de la jota aragonesa: ensayo histórico, Instituto de Valencia de Don Juan, Madrid 1928
- Ezquerro Esteban, Antonio: Villancicos policorales aragoneses del siglo XVII: de una a ocho voces, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Institución Milà i Fontanals. Departamento de Musicología, Barcelona 2000