El centre de la vida musical de la ciutat ha estat durant segles l’església de Sant Tomàs, que al segle XIII era un centre monàstic i on se sap que el 1254 hi havia una escola de cant, dirigida per un dels monjos de la congregació. Amb la Reforma, però, l’escola passà sota la direcció d’un cantor. Les obligacions del cantor de Sant Tomàs eren especials. D’una banda era l’encarregat de la música de l’església -que també havia de compondre- i de l’altra, com que depenia de la municipalitat, era el responsable de l’activitat musical de la ciutat, càrrec que desenvolupava amb el títol de director de música. El primer cantor d’una certa importància fou Georg Rhau, que ocupà el càrrec durant dos anys (1518-20). Més tard, del 1594 al 1615, la plaça estigué en possessió del teòric Sethus Calvisius. Els seus successors contribuïren al desenvolupament de la cantata sagrada, que trobà en J.S. Bach la seva culminació.
El 1702 Georg Philipp Telemann, llavors estudiant a la Universitat de Leipzig, constituí el Collegium Musicum, que J.S. Bach dirigí entre el 1729 i el 1740. El 1723, J.S. Bach arribà a Leipzig per ocupar el càrrec de cantor de Sant Tomàs. El 1743 naixé el Grosses Konzert, un cercle musical que tingué com a seu el local del gremi de drapers, la Gewandhaus. L’associació musical, que tenia la seva pròpia orquestra, prengué el nom del local i es convertí en un dels elements claus en la història musical de Leipzig. El primer director de la Gewandhaus de Leipzig fou Johann Friedrich Doles, alumne de J.S. Bach i cantor a Sant Tomàs. Més tard, sota la direcció de F. Mendelssohn (1835-47), la fama de l’orquestra adquirí dimensions internacionals. Durant aquest mateix període, F. Mendelssohn fundà el conservatori -que des del 1946 porta el seu nom-, del qual sortiren bona part dels músics de l’orquestra. El 1884 fou inaugurada la nova seu de la Gewandhaus, amb una gran sala de concerts.
F. Mendelssohn fou, precisament, un dels artífexs de la recuperació de la música de J.S. Bach. Des del seu càrrec de director de l’Orquesta de la Gewandhaus, interpretà obres d’aquest compositor i d’altres músics oblidats del segle XVIII. L’interès per lde Bach no deixà d’augmentar i el 1850 nasqué a Leipzig la Bach-Gesellschaft, que es dedicà a la publicació de totes les obres del compositor. Al final del segle XIX i al principi del segle XX es crearen diverses orquestres, com la Winderstein-Orchester (1896), la Philharmonisches Orchester (1919) i la Grotrian-Steinweg-Orchester (1921), totes de vida breu.
La música escènica trobà amb la introducció del singspiel una notable difusió a Leipzig, sobretot gràcies a J.A. Hiller i al llibretista Ch.F. Weisse, que des del 1766 tingueren força èxit amb les seves obres. El 1817 naixé el primer teatre estable. El període més ric d’aquest teatre s’inicià a partir del 1876, amb A. Neumann com a director, que començà les representacions de les obres de R. Wagner, fill de la ciutat però fins aleshores molt poc considerat. La música coral tingué una època de gran difusió al segle XIX i es crearen societats com la Singakademie (1802) i la Riedel-Verein (1854), a les quals s’afegiren nombrosos cors masculins. Leipzig veié néixer en aquest període diverses editorials musicals, com ara Breitkopf & Härtel i Peters, les més destacades.
Al principi del segle XX i fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Leipzig es mantingué com un important centre musical. Durant la dècada del 1920 naixé la Leipziger Orchestergesellschaft, la Leipziger Sinfonieorchester, en bona part dedicada a la programació de música moderna i contemporània, i la Rundfunk-Sinfonieorchester. Acabada la Segona Guerra Mundial, Leipzig es trobà en una greu situació, amb moltes de les seves infraestructures malmeses, com ara la seu de la Gewandhaus. Però la reconstrucció permeté, ja l’any 1946, la utilització d’una sala de concerts per a l’Orquestra de la Gewandhaus i la Rundfunk-Sinfonieorchester. El 1950 fou organitzat el primer Festival Bach de Leipzig i es fundà el Bach-Archiv, que feu una important col·laboració amb una nova edició completa de les obres d’aquest compositor. El 1981 s’inaugurà el nou local de la Gewandhaus, seu de l’Orquestra de la Gewandhaus i de la Rundfunk-Sinfonieorchester. Sota la direcció de Kurt Masur (1970-96), l’Orquestra de la Gewandhaus visqué una de les èpoques de més projecció internacional.
També amb relació a Bach, el 1979 fou creada la Nationale Forschungs und Gedenkstätten (Fundació Nacional per a l’Estudi i la Investigació), dedicada a l’estudi de l’obra de J.S. Bach. Fritz Hennenberg, fundador de la Leipziger Rathaus-Konzerte (1965) -centrada en la música de cambra contemporània-, tingué un paper destacat en la promoció de l’activitat concertística de Leipzig en el període de postguerra. El 1970, nasqué el primer conjunt de la ciutat dedicat a les noves músiques, el Gruppe Neue Musik Hanns Eisler. Entre les altres entitats musicals constituïdes a la segona meitat del segle XX, cal recordar la Grosses Rundfunk-Orchester, un nou teatre inaugurat el 1960 i la formació Bach-Orchester (1962), constituïda amb músics de l’Orquestra de la Gewandhaus. A la Universitat de Leipzig s’organitzaren cursos de musicologia ja des del segle XIX.
Bibliografia
- Kneschke, J.E.: Zur Geschichte des Theaters und der Musik in Leipzig, Leipzig 1864
- Ostarhild, F.: St. Nikolai zu Leipzig, Leipzig 1964
- Prieberg, F.K.: Musik im anderen Deutschland, Colònia 1968