Fou la capital d’un principat independent que fou incorporat a França el 1793 i a Holanda des del 1815 fins al 1830, any en què passà a Bèlgica. La documentació conservada presenta Lieja com un important centre de música sagrada ja al segle X. Els nuclis musicals més notables eren les escoles de la catedral de Saint-Lambert, de les esglésies de Saint-Laurent i Saint-Gilles i l’abadia de Saint-Jacques. Un compositor nadiu de Lieja fou Johannes Ciconia (~1370-1411), del qual es conserven unes quaranta composicions i algun tractat teòric. És considerat un músic de transició entre l'ars nova i les obres de G. Dufay. Durant els segles XV i XVI, molts músics de la ciutat treballaren en altres països europeus, entre ells Matthaeus Le Maistre, Jean de Castro i Lambert de Sayve. El músic originari de Lieja més important del segle XVII fou Henri Du Mont, que treballà a París, a la cort. Des del final d’aquest segle, la Fundació Darchis feu possible que els joves artistes de la ciutat poguessin anar a Roma a ampliar els seus coneixements musicals. Aquesta fou una important via d’entrada de les noves tendències provinents d’Itàlia. Durant el segle XVIII la influència italiana encara es deixava sentir, per exemple, en les obres instrumentals, com les simfonies a l’estil de G.B. Sammartini que escriviren Herman-François Delange i Jean-Noël Hamal. Aquest últim també fou l’autor de les primeres opéras-comiques en el dialecte local, la primera del 1757, amb un estil que fou desenvolupat amb més èxit pel seu conciutadà A.E.M. Grétry a la cort francesa entre el 1770 i el 1790. Grétry és considerat l’autor líric de més renom de Lieja. En les seves obres reuneix elements dels dos gèneres teatrals francesos, la tragédie-lyrique i l'opéra-comique.
Al segle XIX, amb el naixement de l’Estat de Bèlgica, la ciutat visqué la gran difusió de l’òpera d’estil francès. En aquesta època és destacable l’aparició d’un bon nombre de violinistes virtuosos, molts dels quals eren originaris de la regió de Lieja. És el cas de Lambert-Joseph Massart, François Prune i sobretot Henri Vieuxtemps. César Franck és una de les figures més importants d’aquest segle. Nascut a Lieja, emigrà a França quan encara era molt jove. El segle XX veié néixer una orquestra simfònica i una de cambra, la societat Walloon Opera -amb un teatre propi- i un bon nombre de corals, com ara la de la catedral de Sant Pau. El 1909 es creà la Société Liégeoise de Musicologie, que organitzà el primer congrés de la Societat Internacional de Musicologia, el 1930. Després d’uns quants anys durant els quals la seva activitat havia estat gairebé nul·la, el 1972 J. Quintin en promogué una nova estructuració.
Les principals sales de concerts són el Palais des Congrès i la Société d’Émulation, a més del conservatori, fundat el 1826 i, a partir del 1831, anomenat Conservatori Reial de Música, que desenvolupa un important paper en la didàctica musical de la ciutat, al costat de diverses acadèmies privades. El conservatori també participa en l’organització del festival Nuits de Septembre, i n’acull una part de les representacions.
Bibliografia
- Auda, A.: La musique et les musiciens de l’ancien pays de Liège, Lieja 1930
- Daris, J.: Histoire du diocèse et de la principauté de Liège, Lieja 1868-90
- Quintin, J. i Pousseur, H.: Le Conservatoire Royal de Musique de Liège hier, aujourd’hui et demain, Lieja 1977