Antic municipi romà, vers la segona meitat del segle XIII fou declarada capital per Alfons III. L’Edat Mitjana fou un període notable de la història de la música portuguesa, tant a la cort com als centres religiosos. Una de les figures més destacades fou el rei Don Dionís (1261-1325). Home culte, fundà la primera universitat del país, protegí nombrosos trobadors galaicoportuguesos i ell mateix es dedicà a l’art de la troba. Testimoni de la vitalitat musical a la cort d’aquest monarca és el Cançoner d’Ajuda, recopilació de 310 poemes de clara influència occitana. La música polifònica i de teclat visqué l’època de més esplendor entre els segles XVI i XVII, quan a Lisboa hi havia compositors com F. de Magalhães, M. Rodrigues Coelho i M. Cardoso. El 1682 se celebrà a la ciutat la primera representació d’òpera, a l’ambaixada del duc de Savoia. El gran èxit obtingut feu que pocs anys més tard s’hi obrissin dos teatres, el Teatre de la Trinitat i el de la Rua dos Condes. Al segle XVIII Itàlia era encara un centre musical important i els millors músics lisboetes -com F.A. De Almeida i J. Rodrigues Esteves- hi viatjaren per tal d’ampliar els seus coneixements. El terratrèmol del 1755 provocà una gran destrucció a la capital portuguesa que trigà anys a refer-se i la vida musical també en fou perjudicada. No fou fins el 1793 que s’obrí el Teatro de São Carlos -el futur Teatro Nacional de São Carlos-, destinat a les funcions operístiques. Amb l’arribada del segle XIX, l’activitat musical es posà al nivell del d’altres ciutats europees, deixant de banda el període en què la cort romangué a Rio de Janeiro (1808-21) a causa de la invasió napoleònica. El 1835 es creà el Conservatori Reial i durant els anys següents nasqueren les primeres associacions musicals dedicades a la celebració de concerts, alguns de vida breu. Els primers concerts regulars foren organitzats per G. Cossoul a partir del 1861. Poc més tard sorgiren altres iniciatives, com la de M. Lambertini, que portà a Lisboa importants orquestres europees, com ara l’Orquestra Simfònica de Berlín.
Al segle XX nasqué la primera orquestra estable del país, l’Orquestra Simfònica de la Radiodifusió Portuguesa, i també la Fundació Calouste Gulbenkian, que disposa de tres sales de concerts, un cor i una orquestra i desenvolupa un paper important en la vida musical de la capital. Altres institucions destacades en l’àmbit musical portuguès són el Centre Cultural de Belém, la Juventude Musical Portuguesa i el Culturgest, aquesta darrera amb un auditori propi. Durant la primavera, les esglésies de Lisboa acullen un festival de música antiga i barroca, i entre els diversos conjunts musicals de la ciutat destaquen l’Orquestra Gulbenkian i l’Orquestra Simfònica Portuguesa. Pel que fa als festivals, el més notable és el Festival Internacional de Música Electroacústica-Música Viva, que difon les propostes musicals més innovadores i, des del 2000, organitza el Concurs de Composició Electroacústica. També hi ha els Encontros de Música Contemporâneos, celebrats anualment al mes de maig.
Bibliografia
- Doderer, G.: Clavicórdios portugueses do siglo XVIII, Fundació Gulbenkian, Lisboa 1971
- Kastner, S.: Três Compositores Lusitanos para instrumentos de tecla: António Carreira, Rodrigues Coelho, Pedro de Araújo, Fundació Gulbenkian, Lisboa 1979
- Nery, R.V.: Para a História do Barroco Musical Português, Fundació Gulbenkian, Lisboa 1980
- Vasconcellos, J. de: Os Musicos Portugueses, Porto 1870