Les primeres notícies de vida musical a la ciutat provenen de la missió de San Gabriel, on cada dia els indis cantaven un alabado i un bendito. Un visitant escriví el 1829: "Les veus dels indis sonaven harmoniosament amb les flautes i els violins que els acompanyaven; en acabar l’ofici els músics tocaven valsos i marxes". A la meitat de la dècada del 1850 l’activitat musical començà a agafar embranzida i es presentaren les primeres òperes. Aviat es feu necessària la construcció de sales que poguessin oferir òperes i concerts en millors condicions. Així, el 1870 es construí el Merced Theater, i dos anys després obrí les portes el Turnverein Hall. Miguel S. Arévalo, guitarrista mexicà, s’establí a la ciutat el 1871 com a director musical de l’Associació Musical de Los Angeles, on durant trenta anys també portà a terme una destacada activitat com a intèrpret, compositor i pedagog. Amb l’arribada del ferrocarril el 1876, la ciutat entrà dins els circuits artístics internacionals, fet que es veié afavorit el 1884 amb la inauguració de la Grand Opera House. Un any abans, Emily J. Valentine havia fundat el Conservatori de Música de Los Angeles, que des del 1961 duu el nom d’Institut de les Arts de Califòrnia. L’any 1888 es creà l’Ellis Club, la primera associació de música amateur, seguida posteriorment de moltes altres. Cal destacar també el paper que les esglésies i les sinagogues tingueren en el desenvolupament de la vida musical de la ciutat. A la darreria del segle XIX i el principi del XX millorà l’ensenyament de la música, disciplina que des del 1885 s’impartia a les escoles públiques, i el 1911 es creà el departament de música de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), que des del 1961 disposa d’un Institut d’Etnomusicologia. Així mateix, la instrucció musical estigué present des del 1883 a la Universitat del Sud de Califòrnia, l’escola de música de la qual porta el nom de Flora L. Thornton des del 1999. Les primeres publicacions periòdiques dedicades a la música aparegueren al començament del segle XX. Entre les més importants creades des d’aleshores cal esmentar "Pacific Coast Musician" (1911-48), "Music of the West" (1945-69) i la "Inter-American Music Review" (1978-), editada per Robert Stevenson i dedicada a la història de la música americana anterior al 1800. El 1898, Harley Hamilton fundà l’Orquestra Simfònica de Los Angeles, que dirigí fins el 1913, i el 1919 W. Andrews Clark Jr. creà l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigida inicialment per W.H. Rothwell, que ha estat succeït, entre d’altres, per O. Klemperer (1933-39), Z. Mehta (1962-78) i A. Previn (1985-92). La indústria del cinema establerta a Los Àngeles des del principi del segle XX, i especialment el cinema sonor introduït el 1927, generà un gran volum de feina, de la qual es beneficiaren compositors com E.W. Korngold, M. Rózsa, M. Steiner o F. Waxmann, entre d’altres, i ha afavorit que Los Angeles s’hagi convertit en un important centre de la música nord-americana a la costa oest. Actualment la ciutat té tres auditoris construïts a la dècada del 1960 -el Dorothy Chandler Pavilion, el Mark Taper Forum i l’Ahmanson Theatre-, que integren el complex anomenat Music Center. Les universitats californianes i els nombrosos colleges de la zona disposen també d’excel·lents teatres i sales de concerts.
f
Música