La ciutat nasqué el 1606 sobre un petit poble de pescadors i durant el segle XVII tingué només una importància estratègica i militar. Entre el 1720 i el 1778 fou capital i residència dels prínceps del Palatinat. Les primeres notícies musicals es refereixen a les pràctiques corals a l’església de la ciutat i a la dels jesuïtes, i a la presència d’una capella musical a la cort del príncep Carles Felip (1742-1799), on eren mestres J. von Wilderer i J. Greber. El 1742 obrí les seves portes el Schlosstheater amb l’òpera Meride, de C.P. Grua, llavors mestre de capella de la cort. Durant els anys següents s’inauguraren altres teatres i espais dedicats a les representacions d’òperes dels autors europeus més coneguts i també a la promoció del teatre musical en alemany. Un èxit destacat l’obtingué I. Holzbauer -mestre de capella a la cort en 1753-78- amb l’òpera Günter von Schwarzburg, el 1777.
La ciutat fou un dels centres musicals més destacats d’Europa fins el 1778, any en què el príncep decidí traslladar la cort a Munic. Un dels elements que contribuí més decisivament a la importància musical de Mannheim fou la presència d’una orquestra, fundada pel príncep Carles Felip, que assolí un gran prestigi a tot Europa durant la segona meitat del segle XVIII i que era formada per músics com J. Stamitz, F.X. Richter, I. Holzbauer i A. Filtz, pertanyents a l'Escola de Mannheim, decisiva per a l’evolució musical europea. La riquesa de la cort en aquell moment permetia el manteniment d’una capella musical de noranta membres, mentre que les altres capelles europees d’una certa importància no en superaven els quaranta. El trasllat de la cort a Munic es reflectí en un notable descens de les activitats culturals de la ciutat. Mannheim es quedà només amb una petita orquestra, organitzadora dels Liebhaberkonzerte, els ’concerts per als apassionats de la música'. Els espectacles d’òpera es representaren en el nou Nationaltheater dirigit pel baró W.H. von Dalberg, el primer teatre alemany independent de la cort, on el 1778 W.A. Mozart assistí a dues representacions operístiques. Durant els últims anys del segle funcionà a la ciutat la impremta Götz, que edità obres de Mozart i J. Haydn i les primeres edicions de L. van Beethoven.
Al principi del segle XIX els Liebhaberkonzerte canviaren el nom pel de Hofmusikakademien (1807) i nasqueren les primeres societats musicals: Museum (1808), Harmonischer Verein (1810), Harmonie (1814), Musikverein (1829) Liedertafel (1840) i Liederkranz (1842). El Nationaltheater fundà un conservatori annex el 1819. Durant la primera meitat de segle, Mannheim fou una de les metes de les gires dels virtuosos, entre ells N. Paganini (1829) i F. Liszt (1840 i 1843), que realitzaren concerts al Redoutensaal. El 1823 s’oferí el primer concert públic de música de cambra al Mühlau-Saal i a partir d’aquest mateix any el Nationaltheater organitzà cicles regulars de música de cambra. El 1839 l’ajuntament decidí assumir la gestió del Nationaltheater i en nomenà V. Lachner com a director. El 1855 s’hi representà Tannhäuser, de R. Wagner, que es convertí en el compositor més interpretat de la ciutat. El 1871 es constituí la secció de Mannheim de la Wagner Gesellschaft.
Del 1915 al 1920 fou director del Nationaltheater W. Furtwängler, i després d’ell ocuparen aquest càrrec E. Kleiber i E. Jachum. El 1933 nasqué la Hochschule für Musik and Theater, que a partir del 1951 continuà la seva activitat com a Nationaltheater Mannheim. Durant la Segona Guerra Mundial el Nationaltheater fou destruït, però el 1957 s’obrí un nou edifici. El 1951 sorgí la Kurpfälzisches Kammerorchester, que es proposà la recuperació del repertori de l’Escola de Mannheim, a més de realitzar audicions d’obres contemporànies. Entre les diverses sales de concerts presents a la ciutat destaquen la Rosengarten i la Rittersaal, a més de l’auditori de la universitat. El 1972 fou creada la Mozart-Gemeinde, que, juntament amb altres conjunts instrumentals i corals, contribueix a enriquir-hi el panorama musical. Pel que fa a l’ensenyament de la música, destaquen la Musikschule de l’ajuntament i la Hochschule für Musik und Theater, l’antic Konzertverein für Kammermusik.
Bibliografia
- Hermann, E.: Das Mannheimer Theater vor 100 Jahre, Mannheim 1948
- Meyer, H.: Das Nationaltheater 1929-1979, Mannheim 1979