S’hi han trobat restes arqueològiques de gran importància. Les primeres dades que es tenen sobre les cultures mesopotàmiques més antigues són del 10000 aC, però el període més notable de la seva història fou el comprès entre el 3100 aC i el 538 aC. Al llarg d’aquests segles aparegueren tres civilitzacions: la sumèria -del tercer mil·lenni aC al 2004 aC-, la babilònica -del segle XIX aC al segle VI aC- i l’assíria -des de mitjan tercer mil·lenni aC fins al 609 aC-. Totes elles foren cultures amb una economia basada en l’agricultura, amb importants nuclis urbans, dotades d’un sistema d’escriptura i de religió politeista.
La informació disponible sobre la música a Mesopotàmia prové bàsicament de fonts iconogràfiques, restes trobades en excavacions, textos escrits d’aquestes cultures i també d’al·lusions fetes per autors grecs i en la Bíblia. La música i la dansa estaven integrades en el culte religiós. Servien per a lloar la divinitat i acompanyar les pregàries i tota mena de celebracions. Els textos religiosos eren parlats, cantats o entonats, i possiblement s’acompanyaven d’instruments. La llengua sumèria romangué com a llengua de culte durant molts segles, fins i tot quan ja feia molt de temps que havia desaparegut com a llengua d’ús diari. El cant solista i coral era practicat en estil responsorial i antifonal. També hi havia recitació psalmòdica, amb acompanyament d’un o diversos instruments. La música dels rituals religiosos es transmetia oralment i el seu aprenentatge estava restringit als sacerdots i els músics professionals. Els sacerdots rebien una formació específica per a poder exercir les seves funcions, formació en la qual s’incloïa la música. Se sap que hi havia escoles dependents dels temples fins i tot durant les èpoques més remotes de la cultura sumèria i babilònica. També hi havia, però, músics professionals contractats que intervenien en les cerimònies. Aquests músics eren preparats en el temple i s’organitzaven en gremis. El que cantava les lamentacions durant els funerals rebia el nom de nar, en llengua sumèria. Les lamentacions eren a mig camí entre el cant i el llenguatge parlat. A part el repertori religiós, les restes arqueològiques parlen també de l’existència de música, tant instrumental com vocal, interpretada en ocasions diverses. Hi havia cançons amoroses, relacionades amb les tasques diàries -com ara la cura del ramat-, cants d’alegria pel retorn del rei després d’una victoriosa campanya militar i també música per als banquets reials.
És coneguda l’existència d’arpes entre els sumeris. Se n’han trobat diverses en una excavació, d’onze a quinze cordes. De mida considerable, es col·locaven verticalment i les cordes es polsaven amb els dits. També està documentada l’existència de la lira, instrument sagrat associat al brau, animal que simbolitzava la fertilitat i el poder diví. Hi havia lires de diverses mides i es tocaven amb els dits. Pel que fa als instruments de percussió, cal destacar els sonalls, que acompanyaven la dansa. Hi ha constància, així mateix, d’un tambor de grans dimensions percudit per dues persones, cada una situada en una banda. La lira babilònica és més petita que la sumèria. Ja no es col·locava en sentit vertical, sinó inclinada o horitzontal, i es tocava amb un plectre. Pel que fa a l’arpa de Babilònia, la manera de tocar-la estava en funció de la posició: si es posava verticalment, es tocava amb els dits; si les cordes, en canvi, quedaven en posició horitzontal, es tocaven amb un plectre. També hi havia llaüts, molt representats en els relleus, de caixa arrodonida i coll llarg. Del grup dels instruments de percussió, a Babilònia tenien tambors. N’hi havia un de petites dimensions que s’aguantava contra l’espatlla esquerra amb aquesta mà mentre es tocava amb la mà dreta. Pel que fa als instruments de vent, la seva existència és coneguda a partir del segon mil·lenni. Els més estesos eren de dos tubs amb llengüeta doble i perduraren durant els segles posteriors. En la cultura assíria, les arpes esdevingueren instruments de dimensions notables, de vuit a vint-i-dues cordes. N’hi havia de dissenyades específicament per a ser tocades verticalment i d’altres per a ser tocades horitzontalment. També hi havia la lira, amb una gran varietat de mides i formes, i el llaüt de coll llarg. Entre els instruments de percussió destaquen un tambor de forma cilíndrica, amb dues pells, lligat al cos de l’intèrpret, i els címbals, plans o cònics.
Bibliografia
- Farmer, H.G.: The Musical Instruments of the Sumerians and Assyrians, Londres 1953
- Galpin, F.W.: The Music of the Sumerians and their Immediate Successors the Babylonians and Assyrians, Londres 1937
- Rimmer, J.: Ancient Musical Instruments of Western Asia in the British Museum, Londres 1969