És format per tres nuclis urbans: Mònaco, Montecarlo i La Condamine. Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII (1394-1417), el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes. Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia. Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino, autor de l’orgue de Sant Nicolau, inaugurat el 1639. El 1641, quan Mònaco passà sota la protecció de França, s’hi introduïren els gustos francesos. Sota el govern d’Honorat II hi hagué nombroses representacions de ballet de cour seguint el model de Versalles. Antoni I (1701-1731), incrementà encara més la presència de la música francesa. Havia estat alumne de J.B. Lully i fou amic de F. Couperin i A.C. Destouches. Se sap que envià un violinista nascut a Mònaco, François Peillon, que estava sota la seva protecció, a estudiar a Torí amb el cèlebre Giovanni Battista Somis. Entre els músics al servei d’Antoni I hi hagué Jacques David (1683-1750), que havia estat a la cort espanyola al servei de Felip V. Un monegasc notable dins la música francesa fou Honoré Langlé (1741-1807), protegit per Honorat III, que desenvolupà la seva carrera de teòric i professor de música a París. Els anys de la Revolució Francesa foren de poca activitat musical a Mònaco i no s’experimentà una revifada fins al segle XIX, especialment amb el príncep Florestan, gran amant del teatre i de l’òpera. Al llarg del segle, la vida musical s’anà desplaçant cap a Montecarlo, on es crearen sales de concerts i algun teatre d’òpera. El 1858 s’hi fundà el Casino, que acollí nombrosos concerts i representacions operístiques, i el 1863, l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo. L’any 1866 s’inaugurà el Teatre Líric, pel qual passaren intèrprets de prestigi, com ara Enrico Caruso. El 1953, l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo passà a ser l’Orquestra Nacional de l’Òpera de Montecarlo, que, al seu torn, adoptà el nom d’Orquestra Filharmònica de Montecarlo el 1980. El mateix any 1953 s’habilità com a teatre a l’aire lliure Fort Antoine, escenari on des del 1970 se celebra la Temporada Musical d’Estiu. Creada el 1933, l’Escola Municipal de Música esdevingué, el 1956, l’Acadèmia de Música de la Fundació Príncep Rainier III. Tres anys després s’instituí el Premi de Composició Rainier III de Mònaco. El 1988 fou inaugurada la Biblioteca Municipal de Música a la Villa Lamartine. El segle XX, a més, veié néixer nous concerts i algun festival. Cada estiu hi ha cicles de concerts al Palau del Príncep. Durant el mes de setembre té lloc el festival anomenat Jazz on the Rock, i el mes d’octubre se celebra la Setmana de Música Barroca.
Bibliografia
- Favre, G.: Histoire musicale de la Principauté de Monaco du XVIe siècle au XXe, Picard, Mònaco-París 1974
- Walsh, T.J.: Montecarlo Opera, 1879-1909, Londres 1975