Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila. El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc.
Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores. A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment un Matutinale del segle XIV. A l’esmentada església hi ha un dels millors orgues barrocs de Catalunya, bastit per Josep Boscà, amb la cadireta del 1607 i l’orgue major del 1703. L’orgue fou acabat el 1752 per Antoni Boscà. Entre els seus organistes i mestres de capella destaquen Gaspar Andreu (~1614), Jaume Esquer (1643-48), Gabriel Bonet (~1663), Jaume Beltri i Baró (1703-04), Josep Carcoler (1708-12), Macià Ferrer (1712-27;1731-38), Francesc Ventallols (1730-31), Macià Gasol (1740-42), Tomàs Voltes (1745-56;1757-82), Salvador Ferrer (1756-57), Francesc Estapà (1786-98), Salvador Serra (1799-1804), Miquel Vilageliu (1816-31), Josep Antoni Borrell (1831-55), Ramon Bonet i Vallverdú (1857-61), Bonaventura Massot (1862-65), Josep Ametller (1865-72), Joan Gelambí i Barberà (1876-93), Ramon Amorós i Sugrañes (1895-1940), Ramon Boqueras i Llort (1948-56) i Eusebi Campdepadrós i Puig (1956-83).
L’escolania i la capella arxiprestal tingueren un especial lluïment en la seva refundació sota el magisteri eficient i exemplar dels mossens Ramon Boqueras i Llort (1948-56), Josep M. Anglada i Magí Sabaté i Marsal. El 1977 fou restaurat l’orgue de Santa Maria, a càrrec dels orgueners Gabriel Blancafort i Georges Lôthe.
En el transcurs del segle XX, Montblanc tingué diverses entitats corals, entre les quals destaquen l’Orfeó Montblanquí, l’Orfeó del Casal Montblanquí, l’Orfeó Parroquial i la Coral Flor de Lis. La "Colla Joventut" del Ball de Bastons intervingué en el Festival de Danses Populars del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona el 25 d’abril de 1936. També ha tingut un especial conreu la sardana: el 1960 s’hi celebrà la Diada Universal de la Sardana, i des de llavors s’han convocat nombroses actuacions, aplecs i cursos.
Entre els musics montblanquins del segle XX cal esmentar el violinista Jaume Llecha i Sans (1916-1970), concertino de l’Orquestra Municipal de Barcelona i de la del Teatre del Liceu; el violinista, saxofonista i compositor Marcel·lí Bayer i Gaspà (1898-1977), professor del Conservatori Superior Municipal de Barcelona i solista de la Banda Municipal de Barcelona; els músics i compositors de sardanes Josep Maseras i Bertran (1904-1965) i Agustí Causí i Marsal (1906-1978), i el musicòleg i compositor Francesc Bonastre (1944). Des del 1981 hi ha una escola de música de patronat municipal.
Bibliografia
- Bonastre, F.: L’orgue de Santa Maria de Montblanc i els seus organistes durant els segles XVII i XVIII, Patronat proorgue de Montblanc, Montblanc 1977
- Bonastre, F.: Noves perspectives per a la història de l’orgue de Montblanc, "Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi", I, 1986
- Palau i Dulcet, A.: Guia de Montblanch, Imp. Romana, Barcelona 1931
- Sánchez Real, J.: El órgano y los organistas de la Iglesia Mayor de Montblanc, "Recerca Musicològica", III, 1983
Complement bibliogràfic
- Bonastre i Bertran, Francesc: L’orgue de Santa Maria de Montblanc i els seus organistes en els segles XVII i XVIII, Patronat pro-Restauració de l’Orgue, Montblanc