La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa. Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara J.J. Sostoa i J.M. Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A. Sáenz i C. Calvo, i l’italià J. Giuffra. La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló. El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important per al desenvolupament musical en general i operístic en particular. Les representacions dramàtiques, però, havien començat força anys abans, el 1830, quan es presentà L’inganno felice, de G. Rossini. El 1930 s’estrenaren òperes de compositors autòctons, com Paraná Guazú, de V. Ascone, i Urunday, de R. Rodríguez Socas.
Al segle XX, l’impressionisme i el nacionalisme dominaren el panorama musical a l’Uruguai. Dins de la segona tendència destaca la figura d’E. Fabini (1882-1950), considerat un dels pares de la música uruguaiana. El seu poema simfònic Campo (1922) és ple de referències a la música popular del seu país. Pel que fa als conjunts instrumentals, la seva història es pot remuntar al 1873, any de la fundació d’un quartet anomenat Sociedad del Cuarteto para la Ejecución de la Música Clásica. Més tard en sorgiren molts d’altres, com el Cuarteto de La Lira (1880-85) i el Cuarteto Sambucetti (1890). L’Orquestra Nacional (1908-14), sota la direcció de Luis Sambucetti, a més d’interpretar música europea estrenà obres de compositors uruguaians, i el 1931 es creà el Servicio Oficial de Difusión de Radioeléctrica (SODRE), centre que disposà d’una orquestra simfònica, dues emissores de ràdio, ballet, cor, un conjunt d’òpera i grups instrumentals, a més de sales de teatre, cinema i televisió. El 1959 sorgí l’Orquestra Simfònica Municipal, que ha estat dirigida per Carlos Estrada i Hugo López, dedicada a la difusió de les obres de músics del país. Al final del segle XX aquesta formació passà a anomenar-se Orquestra Filharmònica de Montevideo. Els principals centres d’ensenyament musical són l’Escola Municipal de Música, fundada el 1950, i el Conservatori Nacional de Música, creat el 1954 i que més tard adoptà el nom de Conservatori Universitari.