Durant l’època en què hi hagué cort papal a Avinyó, tot Occitània experimentà un notable desenvolupament econòmic, que Montpeller compartí i que permeté, entre altres coses, la fundació de la seva universitat (1289). Les primeres notícies musicals, molt vagues, daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a una difosa pràctica del llaüt entre els estudiants universitaris, així com a la realització de bals ambe musica i de les danses aubadas. Cap a la meitat del segle XVI la capella musical de la catedral comptà amb la presència d’Antoine Subject, abans membre de la capella d’Enric II i considerat un dels músics més notables de l’època. Durant el segle XVII el duc de Montmorency organitzà importants ballets de cour, amb músiques de Jean Gaye i Étienne Moulinié, que també fou autor de diversos airs de cour. El 1678 s’hi representà el primer melodrama, Opéra de Frontignan, realitzat sobre una poesia de Nicolas Fizes i utilitzant melodies de cançons locals. Des d’aquest moment, i durant tot el segle XVIII, l’òpera fou sempre present a la ciutat, que gaudia també dels espectacles realitzats per la companyia itinerant Opéra du Languedoc. El 1755 obrí el primer teatre, que, construït completament de fusta, es cremà el 1785. Tres anys més tard obrí un nou teatre, destruït el 1881 i substituït el 1888 per l’Opéra-Comédie, que, juntament amb l’auditori Berlioz, constitueix la societat Les Opéras de Montpeller, encarregada de gestionar les temporades d’òpera i part de l’activitat concertística montpellerina. Durant el segle XIX la ciutat perdé importància cultural i política i la vida musical es decandí, encara que seguiren actives les esglésies més importants, que posseïen grans orgues, com el de Nòstra Dòna de las Taulas, construït en 1648-51 per Gaspard i André Eustache, i el de la catedral, construït en 1776-78 per Lépine. A part de les esglésies, hi havia també el cercle artístic creat per Bonaventure Laurens, mecenes cultural, que acollia les audicions de músics com F. Chopin, F. Liszt o Ch. Gounod. El segle XIX no fou una època especialment activa musicalment parlant. Montpeller decaigué com a centre cultural, tot i que la universitat mantingué l’antic prestigi. Només és digna de menció l’activitat del compositor Déodat de Séverac. Entre els músics del segle XX el més important fou Georges Auric (1899-1983), autor de música contemporània. Montpeller disposa del Conservatoire National de Région Montpellier-Languedoc-Roussillon, que organitza els Concerts du Conservatoire i col·labora amb el Festival de Música Ràdio França i Montpeller Llenguadoc-Rosselló des del 1979. Entre els diversos conjunts instrumentals destaquen l’Orquestra Filharmònica de Montpeller i l’Ensemble Ad Libitum, especialista en el repertori barroc.
f
Música