Música culta
Vegeu Espanya..
Música popular
La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses. Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos, pascuas o aguilanderas. Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat. Quan les estrofes d’aquest tipus de composicions poeticomusicals es dediquen a les ànimes del purgatori reben el nom d'animeras. El cant improvisat té a Múrcia el seu màxim exponent en els trovos, talment com són executats sobretot en el Campo de Cartagena. S’expressen en diverses formes poètiques (cuartetas, quintillas, décimas i trovos -composició estròfica formada per una cuarteta i quatre quintillas-). Musicalment se serveixen de la malagueña del trovo, també denominada cante del trovo, i de la guajira trovera, variant aflamencada del cant d’origen antillà. Els troveros s’acompanyen generalment amb la guitarra. Dignes d’esment són, així mateix, els cants de les confraries religioses, que reben el nom d'auroros, un dels millors exemples de polifonia popular pel que fa a l’Estat espanyol i que data del segle XVI. El seu repertori és constituït en gran part per salves i altres cançons religioses, com les dedicades a Sant Antoni. Es canta en terceres paral·leles enquadrades pel cant en bordó inferior i superior de la dominant de la tonalitat. Els auroros s’acompanyen bàsicament amb bandúrries, guitarres, panderetes, simbombes i violins. El cante de las minas, també força característic a la regió murciana, inclou mineras, tarantas i cartageneras. Els carnavals de la regió murciana, molt populars i amb una gran participació, tenen així mateix un indubtable interès etnomusicològic.
Entre les danses cal esmentar la jota, ballada sempre amb tempo molt viu i que segons la localitat rep diferents noms (Jota de Yecla, Jota Huertana, Jota de Lorca, Jota jumillana, Jota Chipirrín, Jota de Tres, etc.). Les seguidillas es presenten a Múrcia sota la forma de diferents variants. A més de les seguidillas manchegas, populars a tota la regió, també cal esmentar les seguidillas sevillanas, especialment al Campo de Cartagena, les huertanas i altres seguidillas de caràcter molt local, com les parrandas i les gandulas. També són remarcables el fandango, conegut com a malagueña, el fandango yeclano i les murcianas, derivades del fandango. El zángano és un ball solt i ràpid en què intervenen dues dones i un home.
Bona part del repertori tradicional murcià és executat per les anomenades cuadrillas, formacions de músics no professionals que poden arribar ben bé a la dotzena d’instrumentistes, que toquen principalment cordòfons com la guitarra i la bandúrria, però també el clarinet, la pandereta, etc.
Bibliografia
- Bonmati, C.: Los trovos, "Narria", 49-50, Madrid 1988
- Luna, M.: Las cuadrillas de Murcia, Trenti, Madrid 1992