Música culta
Les referències musicals més antigues trobades a Navarra procedeixen de la zona nord, als Pirineus: els vint-i-dos fragments de flautes apareguts a la gruta d’Isturitz, que constitueixen el conjunt de restes més nombrós d’instruments musicals prehistòrics que s’han documentat mai a Europa. Malgrat això, les referències que es tenen de la música navarresa abans que les dinasties franceses arribessin al tron de Pamplona al segle XIII no deixen de ser aïllades i indirectes. L’adveniment dels monarques francesos comportà, sens dubte, l’adopció d’un refinat ambient musical a la cort de Navarra. El primer d’aquests monarques, Teobald I, fou un magnífic trobador, i un segle més tard, Carles II el Dolent tenia com a músic de cort Guillaume de Machaut, que compongué una notable missa per a la coronació del monarca. En temps del seu fill Carles III el Noble, la cort ja disposava d’una capella de música, predecessora de la que, a partir de la conquesta castellana, conclosa definitivament el 1521, s’instituí a la catedral.
La pèrdua de la independència comportà el declivi de l’esplendor musical i, com passà també a la resta de la corona espanyola, especialment en l’àmbit de la música profana. No obstant això, des de mitjan segle XVI un bon nombre de mestres de capella navarresos exerciren per tota la Península Ibèrica com a intèrprets i com a compositors. Entre aquests cal destacar els noms de José Baquedano, Andrés de Sola, Juan de Durango i, sobretot, Juan Francés Iribarren. A la segona meitat del segle XVIII conviuen la música religiosa de Sebastián Larrañeta amb les obres més noves per a tecla de Sebastián Albero i les composicions de la figura més destacada de la tonadilla escènica costumista que triomfava a Madrid, Blas de Laserna. El pont cap a l’estil romàntic fou un altre navarrès que vivia allunyat del regne: Hilarión Eslava, autor de música religiosa, òperes italianitzants i, sobretot, d’un mètode de solfeig utilitzat fins fa molt poc com a oficial als conservatoris espanyols. Lluny de Navarra també visqueren altres autors que ompliren les pàgines del Romanticisme musical espanyol: Emilio Arrieta, autor de sarsueles i de l’òpera Marina; Joaquín Gaztambide, un altre sarsuelista il·lustre; un autor de música religiosa, Felipe Gorriti, i un concertista de piano i gran compositor, Joaquín Larregla. En el camp de la interpretació destaquen dues figures que imperaven en els seus camps respectius: el violinista i compositor Pablo Sarasate i el tenor Julián Gayarre.
Al final del segle XIX Navarra, i particularment Pamplona, es convertí en un dels centres pioners en l’intens moviment de creació de societats filharmòniques, associacions, orfeons, escoles i bandes de música que substituïren l’antic sistema d’aprenentatge i pràctica musical centrat en l’àmbit religiós. El 1862 Joaquín Maya fundà el primer cor, que amb el temps es denominà Orfeón Pamplonés, i el 1879, l’Orquestra Santa Cecília, degana de les orquestres de l’Estat. Al principi del segle XX la major part dels principals valors musicals buscaren complementar la seva formació a l’estranger. Aquest fou el cas de Fernando Remacha o Silvestre Almándoz. Aquest impuls disminuí molt en avançar el segle, de manera que el Conservatori de Pamplona no es fundà fins el 1957, dirigit per Remacha. Un autor important en el marc de l’avantguarda musical és Agustín González Acilu, investigador dels recursos fonètics de la música. A més, cal esmentar el Grup de Pamplona, que reuneix diversos compositors que comparteixen les mateixes inquietuds.
Actualment les principals entitats musicals de Pamplona són el conservatori, l’Orquestra Pablo Sarasate, successora directa de l’Orquestra Santa Cecília, diverses agrupacions corals, entre les quals destaca l’Orfeón Pamplonés i la Coral de Cámara, i una Sociedad Filharmónica de Conciertos. La intèrpret navarresa més coneguda fora de les fronteres de Navarra és, sens dubte, la soprano María Bayo.
Música popular
El llegat musical i coreogràfic de caràcter tradicional navarrès pertany en bona part a l’àrea basca, bé que a les zones castellanoparlants comparteix molts trets amb la veïna regió aragonesa. Talment com al País Basc, a Navarra hi ha un ampli repertori cançonístic format per auroras, cançons de bressol, bàquiques, de treball, de ronda, amatòries, de carnaval, relatives a l’arbre de maig, etc. En ocasions, aquest repertori té trets força arcaics, com el conservat a la vall del Roncal. A Navarra també hi ha mostres de romancer d’origen castellà, bé que molt fragmentari i mal conegut. La cançó navarresa és predominantment de tipus sil·làbic, tot i que també coneix dissenys melòdics melismàtics, especialment pel que fa a la jota cantada.
Les danses, que només excepcionalment són cantades, representen un dels elements més rics del folklore musical navarrès. Generalment es tracta de balls col·lectius, en què el moviment de cames predomina per sobre del dels braços. A la zona de muntanya existeixen danses tan característiques del País Basc com l'aurresku i el zortziko. Hi ha danses ballades per homes sols, com les iautziak i les mutil dantzak. Les iautziak es ballen a la Baixa Navarra i les àrees veïnes de Lapurdi i Zuberoa, mentre que les mutil dantzak es troben exclusivament a la vall de Baztan. Menys nombroses són les danses executades només per dones, com la dansa cantada i desenvolupada en rotllana de San Juan de Urdiain, que es balla la vigília de Sant Joan. Els ingurutxoak, o baile de la era, àmpliament estesos per la regió navarresa, són dansats per homes i dones emparellats tot formant rotllana, i tenen una estructura rítmica formada per parts binàries i ternàries. De fet, l’expressió baile de la era fa esment molt sovint no a una dansa concreta, sinó a un conjunt encadenat de danses amb melodia i coreografia diferenciades (vals, jota, fandango, boleras, etc.). S’acompanyen amb gaita (dolçaina) o bé amb txistu, segons les zones. De força interès són les sagar-dantza i karrica-dantza de la vall de Baztan, de caràcter molt arcaic, les ezpatadantzak (danses d’espases) de Larraun i de Lesca, o les nombroses danses joc, com la katedra dantza de la vall d’Erro. A la Ribera navarresa cal consignar els dances, conjunt encadenat de balls de bastons, de cintes i d’arcs que alternen amb diàlegs en vers, sovint sobre les lluites de moros i cristians. Especialment digne d’esment és el dance de San Miguel de la localitat de Cortes.
La jota té una gran difusió. Estretament emparentada amb l’aragonesa, es diferencia d’aquesta per un major ús dels dissenys melismàtics, per la seva virtuositat instrumental, per una menor regularitat mètrica i pel fet de no unir generalment el cant amb el ball. La jota cantada inclou un estribillo, o introducció instrumental, i una copla, la qual es pot servir tant del mode major com del menor. El fandango i l'ariñ ariñ, clarament relacionats amb la jota, són també molt populars a Navarra.
El txistu -flauta de bec de tres forats- i la gaita (dolçaina) són els instruments més difosos. La gaita, coneguda amb nombroses variants, predomina a la zona central i meridional de Navarra, i el txistu, a la resta de la comunitat foral. Ambdós instruments són acompanyats pel tambor. La txirula és una petita flauta recta vertical de tres forats, més petita que el txistu, que antigament era acompanyada pel saltiri (hum-hum), i avui pel tambor. Entre els idiòfons cal destacar la txalaparta basca i la tobera, instrument consistent en una barra d’acer d’uns dos metres que és colpejada per dues persones mentre dues més la mantenen penjada d’una corda. Entre els conjunts instrumentals cal esmentar els formats per txistulariak, que incorporen també el silbote o txistu-haundi per als re-gistres més greus, i la rondalla, estretament relacionada amb la jota.
Bibliografia
- Aranburu, M.: El dance o paloteado en la Ribera Meridional de Navarra, "Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra", 18/47, Pamplona 1986
- Aranburu, M.: Danzas tradicionales de Navarra, "Narria", 45-46, Madrid 1987
- Martínez, M. i Ozkoidi, J.: Instrumentos musicales vascos en Navarra, "Narria", 45-46, Madrid 1987
Complement bibliogràfic
- Anglès i Pàmies, Higini: Historia de la música medieval en Navarra, Aranzadi; Diputación Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana, Pamplona 1970
- Anglès i Pàmies, Higini; Sagaseta, Aurelio: Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma, Diputación Foral de Navarra, Pamplona 1973