Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry. De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata-. Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica. El 1776 es construí el Maccarani, un primer teatre, de fusta, reservat per a les representacions d’òpera. El 1826 passà a ser propietat de l’ajuntament, que el reconstruí seguint el projecte del Teatro San Carlo de Nàpols. El nou edifici canvià de nom dues vegades. A partir del 1860 s’anomenà Théâtre Impérial, i després, Teatre Municipal. Acollí les representacions de les principals òperes italianes i franceses, abans que un incendi el destruís el 1881. Quatre anys més tard obrí les portes, amb Aïda, l’Òpera de Niça, teatre que guanyà prestigi durant el segle XX. El 1960 es dugué a terme una nova restauració, i a partir d’aquest moment el teatre amplià la seva programació a la música contemporània, a la qual dedica importants cicles.
Gràcies a la seva posició geogràfica, com a lloc de pas, i al seu clima agradable, Niça fou un dels llocs més freqüentats durant el segle XIX per part de nobles i artistes, inclosos els principals compositors de l’època. Això afavorí la creació de cercles intel·lectuals en cases particulars, on es realitzaven concerts amb els virtuosos més coneguts. Durant el segle XX, la consolidació de Niça com a important destinació turística ha permès la realització de diversos festivals, com el de música sacra, que inclou concerts d’orgue i audicions de corals, i les soirées-sérénades durant els mesos d’estiu. Des del 1997 existeix el Festival d’Òpera Les Azuriales, que utilitza com a escenari les esplèndides vil·les de la costa de Niça. La ciutat disposa d’un conservatori, una orquestra filharmònica i diverses entitats corals. El Festival de Jazz, creat el 1948, destaca pel notable nivell qualitatiu que sempre ha assolit.
Bibliografia
- Renau, Ch.: La vie musicale à Nice. 1885-1914, Universitat de Niça, 1972