Fundada el 1718, fou territori espanyol i francès abans de ser ciutat nord-americana (1803). Aquestes diverses influències i el fet de trobar-se prop del Carib contribuïren a donar-li una rica cultura, cosa que es reflectí en la música de Louis Moreau Gottschalk (1829-1869), pianista i un dels més famosos compositors de l’Amèrica del Nord. Tot i haver nascut a la ciutat, desenvolupà bona part de la seva activitat professional a Europa i a l’Amèrica central i meridional. Al principi del segle XIX Nova Orleans assolí una notable fama pels balls que s’hi celebraven i pels seus espectacles teatrals. Fou la primera ciutat dels Estats Units on es representà una òpera, representació que tingué lloc el 1792 al Teatre Spectacle de la Rue St. Pierre. L’èxit aconseguit per aquest gènere musical comportà, els anys següents, l’obertura de nous espais, com el Théâtre St. Philippe (1808) i el Théâtre d’Orléans (1809). El 1825 s’inaugurà el Saint Charles Theatre, que durant molt de temps fou el més gran dels Estats Units. Testimoni de la importància de l’òpera a Nova Orleans durant la dècada de 1820-30 foren les diverses gires que companyies teatrals de la ciutat realitzaren pels Estats Units presentant òperes franceses i angleses. Vers la meitat del segle XIX es realitzaren els primers concerts orquestrals i començà a afermar-se la gran tradició bandística de Nova Orleans, amb les diverses bandes militars i les nombroses fanfares que desfilaven amb motiu de celebracions oficials, fins i tot acompanyant els funerals, activitat musical aquesta darrera que era considerada una característica de la ciutat. Al segle XX nasqué la New Orleans Opera Association (1953), que durant alguns anys organitzà representacions operístiques a l’auditori municipal. El 1973 la companyia es traslladà al Mahalia Jackson Theatre of the Performing Arts, espai que també és seu de la Louisiana Philarmonic Orchestra. El 1952 nasqué la New Orleans Philharmonic-Symphony Orchestra, resultat de la fusió entre la New Orleans Symphony Association -fundada l’any 1936 com a Civic Symphony- i la Societat Filharmònica. Nova Orleans té un lloc particular en la història de la música, per tal com és considerada el bressol del jazz al principi del segle XX. En aquest moment, les fanfares que realitzaven les diverses funcions socials de la ciutat i participaven en els espectacles sobre els vaixells del riu Mississipí, i a les sales d’espectacles en el barri de Storyville, assumiren unes característiques musicals i estilístiques pròpies, conegudes més tard com a estil Nova Orleans. Després de la Primera Guerra Mundial, alguns d’aquests conjunts enregistraren els primers discos d’aquest nou gènere musical. Originaris de la ciutat foren alguns dels més importants músics de jazz d’aquesta primera època, com Louis Armstrong, Sidney Bechet i Fats Domino. Aquesta rica herència ha marcat profundament les activitats musicals de la ciutat, que té nombrosos conjunts i locals dedicats a la promoció de l’estil Nova Orleans i d’altres formes de la música afroamericana, com el blues i el gòspel, així com festivals i les grans festes de carnaval, el Mardi Gras.
Bibliografia
- Baroncelli, J.G.: Le Théâtre français à la Nouvelle Orléans, Nova Orleans 1906
- Kmen, H.A.: Music in New Orleans: The Formative Years, 1791-1841, Louisiana State University Press, Baton Rouge 1967