Música culta
Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI. Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals (mestre de capella, sochantre, organista, cantor), tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats. Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea. El 1832 s’inaugurà el Teatro Municipal de San Juan, i la ciutat es convertí en una escala de les companyies d’òpera de gira per l’Amèrica llatina. Aparegueren els primers compositors locals, entre els quals Felipe Gutiérrez Espinosa (1825-1899), el primer que escriví una òpera de tema local. Durant el segle XIX, juntament amb el desenvolupament de diversos gèneres musicals (música instrumental, religiosa, cançons, per a teclat, etc.), sorgí un gènere autòcton, la danza. Originàriament música de ball, evolucionà vers una fórmula orquestral prou versàtil per a fornir l’expressió de diversos compositors porto-riquenys, entre els quals destacà Juan Morel Campos (1857-83). Posteriorment, compositors remarcables foren José Ignacio Quintón (1881-1925) i José Enrique Pedreira (1905-1959).
La transferència de la sobirania de l’illa als EUA (1898) i la inestabilitat que se’n seguí fins els anys trenta del segle XX comportaren un fort retrocés de la vida cultural. Pel que fa a la música, la fundació de l’agrupació Pro Arte Musical de Puerto Rico el 1932 promogué la recuperació de l’activitat concertística a San Juan. Els anys següents es crearen diverses institucions de suport: diverses escuelas libres de música al llarg dels anys quaranta, el Conservatori de Música de Puerto Rico (1959) i estudis de música a les universitats Interamericana de San Germán, Católica de Ponce i de Puerto Rico de Río Piedras. Pau Casals, establert a Puerto Rico (1957) en el seu exili, contribuí a promoure l’activitat musical del país amb la creació del Festival Casals, celebrat del 1957 al 1976. Al llarg del segle XX, la música porto-riquenya ha tendit a incorporar elements del folklore autòcton, i també hi ha tingut un pes considerable l’avantguarda europea. Destaquen els com positors Jack Délano (1914-1997), Amaury Veray (1922-1995), Luis Antonio Ramírez (1923-1995), Luis Manuel Álvarez (1939) i Raymond Torres Santos (1958).