Fundada el 1565 per Estacio de Sá amb el nom de São Sebastião, des del 1763 fou capital del sud del Brasil, moment a partir del qual es convertí en un important centre d’activitats musicals. L’arribada de la cort portuguesa -que hi tingué la seva residència entre el 1808 i el 1821- li donà una gran esplendor, consolidada quan esdevingué seu de l’imperi brasiler, des del 1822 fins al 1899. Amb la proclamació de la República fou la capital federal, però cap al 1950 perdé importància davant de São Paulo. Les notícies sobre les activitats musicals a la catedral durant els segles XVII i XVIII, època en què en fou mestre de capella José Maurício Nunes García (1799) són escasses. La cort reial trià l’església de les carmelites com a nova catedral i hi traslladà la capella reial, amb Nunes García com a mestre i organista fins el 1811, que fou substituït per Marcos António Portugal. La capella es convertí en un dels centres més importants de música religiosa de tot el continent. Disposava d’un cor de cinquanta membres i també d’un gran conjunt instrumental. El primer teatre de Rio de Janeiro del qual es té constància fou l’Opera Velha, actiu entre el 1767 i el 1770. Sis anys més tard obrí el teatre Opera Nova, però fou amb la família imperial que hi hagué un fort desenvolupament dels espectacles operístics. El 1811 fou inaugurat el Teatro Régio i el 1813, el Real Teatro de São João, que el 1824 canvià el nom pel d’Imperial Teatro de São Pedro de Alcântara. El 1854 inicià la seva activitat el Teatro Lírico Fluminense, que organitzà les temporades d’òpera més importants de la ciutat durant la segona meitat del segle XIX, tasca que desenvolupà el Teatro Municipal -creat el 1909- durant la primera meitat del XX. Al segle XIX també començaren a organitzar-se els primers concerts i es crearen les primeres societats musicals, com el Clube Mozart (1867), el Clube Beethoven (1882), la Sociedade de Concertos Clássicos (1883) i la Sociedade de Concertos Populares (1896). Posteriorment s’hi afegiren la Sociedade de Concertos Sinfônicos do Rio de Janeiro (1912), amb una orquestra pròpia, l’Orquestra Filarmônica do Rio de Janeiro (1931) i l’orquestra creada per H. Villa-Lobos i que dirigí fins el 1935, any en què fou nomenat director de l’Orquestra do Teatro Municipal. El 1940 es fundà l’Orquestra Sinfônica Brasileira i cap al final dels anys seixanta nasqué l’Orquestra Sinfônica Nacional de la Radio Nacional, que disposava, a més, d’una orquestra de cambra i un cor. També es crearen entitats corals com l’Orfeão Carlos Gomes, el Côro Barroso Neto, l’Associação de Canto Coral i el cor del Teatro Municipal. Entre les societats dedicades a la promoció de concerts cal esmentar l’Associação Brasileira de Música (1930), l’Associação Brasileira do Concertos (1947) i l’Associação Brasileira de Arte. El 1960 es creà el museu Villa-Lobos, que també ha promogut concerts i festivals de música. El 1841 es fundà el Conservatorio Imperial de Música, conegut com Escola de Música da Universidade Federal do Rio de Janeiro, i el 1936 el Conservatorio Brasileiro de Música, al qual s’afegeixen altres instituts privats, com l’Academia Brasileira de Música -creada el 1945 per Villa-Lobos- i l’Academia de Música ’Lorenzo Fernândez’ (1953). La Fundação Nacional de Arte, inaugurada al principi dels anys setanta, té un departament de música que promou la recerca i difusió de la música tradicional del país, i també ha editat discos i diverses col·leccions de llibres. A la darreria dels anys seixanta nasqué la Sociedade Brasileira de Música Contemporânea, i més tard es creà un Serviço de Documentação Musical per a la difusió de la nova música brasilera. Les principals biblioteques musicals es troben a l’Escola de Música, a la catedral i a la Biblioteca Nacional. Entre els nombrosos espais de la ciutat que acullen concerts -alguns a l’aire lliure- destaca la Sala Cecília Meireles.
f
Música