La música s’ensenya a la Universitat de Salamanca des de mitjan segle XIII i era una de les màteries de l’anomenat quadrivi, format també per l’aritmètica, la geometria i l’astronomia. La plaça de mestre de capella de la catedral era un càrrec especialment cobejat, ja que durant molt de temps comportà obtenir la càtedra de la universitat. Aquesta capella catedralícia arribà a ser una de les més notables del món hispànic, amb un important nombre de músics i de cantants. Durant els segles XVI i XVII hi visqueren diversos organistes i teòrics musicals de renom, el més conegut dels quals fou el mestre Francisco de Salinas (Burgos 1514 - Salamanca 1590), catedràtic de la universitat i organista de la capella de la seu. El 1577 Salinas publicà a Salamanca De Musica Libri Septem (1577), una obra que supera àmpliament l’àmbit musical i constitueix, sens dubte, una de les fites importants de l’humanisme castellà. El primer a detenir el doble magisteri al segle XVIII fou Tomás Micieres "el Menor" (Toledo 1655 - Salamanca 1718), pertanyent a una família de músics castellans, que fou nomenat mestre de capella de la catedral (1694) i catedràtic de música a la Universitat de Salamanca (1700). D’ell es conserven, entre altres peces, més de 280 villancicos i cinc misses. El succeí Antonio Yanguas (1682-1754). Ambdós músics, malgrat que pertanyen al segle XVIII, poden ser considerats mestres antics, ja que rebutjaven l’estil homofònic llavors en voga i conservaren l’estil del segle anterior. Hi ha més de 500 obres de Yanguas catalogades en aquesta ciutat. El compositor nascut a Salamanca més popular fou Tomás Bretón (Salamanca 1850 - Madrid 1923), fill d’un forner de la ciutat, que durant els anys de joventut es guanyà la vida com a violinista a la seva ciutat natal tocant en petites orquestres. La ciutat de Salamanca és coneguda en el món de la musicologia per les jornades musicològiques que s’hi celebren cada any des del 1978. Anualment tenen lloc nombrosos cicles de concerts i el Festival de Música Antiga i Religiosa. Aquest festival s’inaugurà el 1997 i en la seva edició del 2002 han actuat personalitats tan importants com el violista de gamba Paolo Pandolfo, el conjunt Musica Antiqua de Colònia o l’Orquestra del Segle XVIII. Salamanca té, a més, el Teatro Liceo, construït al segle XIX sobre les ruïnes del convent setcentista San Antonio del Real, que durant molts anys estigué abandonat fins que es rehabilità durant la dècada del 1990. Un altre espai per a les representacions operístiques és el Centro de Artes Escénicas, inaugurat el 2002, any en què Salamanca ha estat la Capital Europea de la Cultura i per aquest motiu s’hi han dut a terme nombroses activitats, algunes de les quals relacionades amb la música. Aquest és el cas del Cicle d’Òpera Barroca, el Cicle de Música del Segle XX, el Cicle Música i Patrimoni i el Cicle Europa i el Nou Món, i també concerts de blues, jazz, pop i altres gèneres de música lleugera.
f
Música