En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia. Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic. Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó. Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M. Robledo, J.P. Pujol, Francisco de Silos, D. de Pontac, M. Correa i T. Micieres "el menor". A Aragó hi hagué, al llarg dels segles XVII i XVIII, una escola organística amb segell propi. Entre els intèrprets més destacats d’aquest instrument i que treballaren en territori aragonès hi ha S. Aguilera de Heredia, J. Jiménez, A. de Sola, J. Latorre i, sobretot, S. Durón i P. Bruna. La ciutat també es convertí en un important centre d’orgueneria. Les famílies Mofférriz, Córdoba, Puche, Lupe i Sesma foren algunes de les més destacades en aquest àmbit. A part de la capella de la catedral també foren notables les capelles de música de l’Hospital Reial i General de Nostra Senyora de Gràcia i la de Joan Josep d’Àustria. En el camp de la música profana, l’activitat fou igualment intensa. Els gèneres més estesos durant els segles XVI i XVII eren el villancico i el madrigal. Ja al XVIII, l’òpera esdevingué un gènere força popular i les representacions tenien lloc a la Casa de las Comedias.
Entre el 1709 i el 1727, F. de Portería fou mestre de capella de la seu i s’encarregà de la publicació del cèlebre tractat Escuela música, según la pràtica moderna (1723-24), de l’aragonès P. Nasarre. José Lanuza substituí Portería fins el 1756, i fou succeït per F.J. García Fajer, anomenat "Lo Spagnoletto", un dels músics més influents de la seva època, que cultivà un estil preclàssic i donà impuls al gènere de l’oratori. A l’església del Pilar foren actius els mestres de capella M. de Ambiela, J. Martínez de la Roca, Ll. Serra, B. Miralles, C. Chavarría, J. Lázaro, J. Gil de Palomar i V. Fernández. Durant el segle XIX es crearen a Saragossa nombroses institucions musicals, entre les quals cal destacar l’Escola Municipal de Música, fundada per Ruperto Ruiz el 1890, llavor del Conservatori Professional de Música creat el 1933. La Sociedad Filarmónica de Conciertos, nascuda el 1906, és una influent associació que encara roman activa. El 1964 es fundà el Cuarteto Clásico, i el 1965 José Borobia creà l’Orfeón de Educación y Descanso, més tard anomenat Coral Zaragoza. Des del 1994 s’hi s’organitzen el Festival Internacional de Música i el Curs Internacional de Composició Musical, ambdós celebrats al monestir cistercenc de Veruela, prop de la ciutat. La principal sala de concerts és el Teatre Municipal Miguel de Cervantes, seu de l’Orquestra Simfònica de Saragossa. En aquest teatre se celebra, d’octubre a juny, la Temporada de Concerts, que inclou òpera i sarsuela. A més, al novembre hi ha el Festival Internacional de Jazz, i al desembre, les Trobades de Bandes Juvenils de Música.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Reus i Mas, Gabriel: Bartomeu Ballester Montserrat, organista de la basílica de Ntra. Sra. del Pilar de Saragossa i de la Seu de Mallorca, Campos 1997
- Ezquerro Esteban, Antonio: La música vocal en Aragón en el segundo tercio del siglo XVII: tipologías, técnicas de composición, estilo y relación música-texto en las composiciones de las catedrales de Zaragoza