Les primeres notícies sobre la vida musical de la ciutat daten del començament del segle XVI, amb la fundació de la Konfraternia Literacka (Confraternitat Literària), que proveïa de cants litúrgics la parròquia de la catedral el diumenge i els dies de festa. A l’església benedictina de Santa Anna es conserva el Psalterz Chrystusowy ('Saltiri de Crist'), de Ladislaw de Gielniów (mort el 1505), important recull de cançons de caràcter bàsicament popular. El 1596 es cremà el castell reial de Cracòvia i la cort es traslladà a Varsòvia, que el 1611 es convertí en la capital. La capella reial fou un nucli molt important de creació musical, primerament gràcies a compositors italians, entre els quals L. Marenzio, i més tard, a partir de mitjan segle XVII, amb músics polonesos, com ara Bartolomiej Pekiel (? - 1671), Adam Jarzebski, compositor i violinista, i Marcin Mielczewski, també compositor. La principal influència, però, continuà essent la polifonia veneciana. En aquesta època també es formà a la cort un teatre d’òpera, on s’interpretaven les noves òperes italianes.
El segle XVIII fou una època de decadència a tot Polònia a causa de la guerra amb Suècia. No es tornà a crear una orquestra reial fins el 1764, sota la direcció de Jan Stefani. El 1778 es presentà el primer vaudeville polonès, Nedza uszczesliwiona ('La misèria convertida en felicitat'), amb música de Maciej Kamienski i llibret de Wojciech Bogulawski. El 1779 es construí el Teatre Nacional. L’any 1795 Prússia envaí Varsòvia, fet que comportà un gran trasbals per a la vida cultural del país. Durant aquest període més obscur, l’escriptor i compositor alemany E.T.A. Hoffmann, funcionari prussià a la ciutat, creà, juntament amb alguns músics de Varsòvia, una petita societat de concerts (1805). El 1820 aparegué la primera revista polonesa de música, "Tygodnik Muzyczny", dirigida pel compositor K.K. Kurpinski. El 1826 s’inaugurà l’Escola Principal de Música, sota la direcció de J.A.F.K. Elsner, centre que es clausurà arran de la invasió russa. Després de la guerra amb Rússia (1830-31) i la derrota polonesa, vingué una època de gran repressió, que tingué repercussions nefastes en el camp cultural. A partir del segle XIX el gènere operístic es convertí en un símbol de la resistència contra l’invasor gràcies al contingut sovint patriòtic de les representacions que tenien lloc al Teatre Wielki (construït en 1825-33). L’Escola Principal de Música no tornà a obrir fins el 1861, aquesta vegada sota el nom d’Institut de Música. El centre assolí ràpidament un gran nivell i tingué entre els seus alumnes Z. Noskowski, I.J. Paderewski, M. Karlowicz i W. Lutoslawski. El 1901 fou creada l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia, que, dirigida per músics com E. Ansermet, H. Abendroth i W. Furtwängler, aviat gaudí d’un gran prestigi. L’any 1927 se celebrà el primer Concurs Internacional de Piano F. Chopin i el 1935 Adam Wieniawski organitzà el primer Concurs Internacional de Violí Henryk Wieniawski. El compositor K. Szymanowski liderà, des del seu càrrec de director del conservatori, la jove generació de compositors, com Piotr Perkowski, Michal Kondracki i Tadeusz Szeligowski. El 1924 es creà la Societat Polonesa de Música Contemporània. Ni tan sols durant la Segona Guerra Mundial i l’època estalinista, la vida musical de la ciutat no perdé vitalitat. Algunes institucions importants fundades a la postguerra foren el Centre de Recerca Electrònica de la Ràdio de Varsòvia, l’Òpera de Cambra, creada el 1961 per Stefan Sutkowski, la formació orquestral Sinfonietta de Varsòvia i el Festival Internacional de Música Contemporània Tardor, nascut el 1956. Algunes orquestres destacades són l’Orquestra de Cambra de Varsòvia i la Nova Orquestra de la Ràdio Polonesa.