Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà. A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques. Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari (segles XI-XII), dos tropers (segle XI i segles XII-XIII) i un processional (segle XIII), que contenen una versió llatina del Cant de la Sibil·la i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya, del trop Quem quaeritis, amb text pasqual i nadalenc.
De tots els organistes que treballaren a la seu destaquen els membres de la nissaga Vila (segle XVI), i en especial Pere Alberc, Josep Gallès i Bernat Calbó Puig. Com a mestres de capella cal fer esment de Pere Rabassa i Antoni Jordi (segles XVII i XVIII), que trobaren a Vic un dels seus primers llocs de treball abans d’anar a centres de més renom, i Lluís Romeu (segle XX), que reeixí com a compositor de cançons religioses volgudament populars i catalanes.
Pel que fa a la música civil de la ciutat, manquen estudis històrics. Segons relata el baró de Maldà, al principi del segle XIX es feien audicions privades en cases senyorials i també als carrers. Ja cap al final del segle i el principi del XX, nasqueren associacions diverses que aglutinaven diferents sectors socials i organitzaven activitats musicals. D’entre les diverses formacions cal remarcar la Banda Municipal (activa des de mitjan XIX) i l’Orfeó de Sant Lluís (1902), fundat per M. Rovira i refundat com a Orfeó Vigatà el 1915. Aquesta entitat treballà per divulgar la música coral catalana i per dignificar el cant litúrgic, i alhora promogué l’educació musical a l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica, que utilitzava el mètode Dalcroze (fins el 1936). L’Orfeó, encara actiu, ha tingut diferents directors, entre els quals R. Subirachs, S. Riera, J. Maideu, R. Vidal i A. Colomer del Romero.
Al segle XX, la Societat Vigatana de Concerts, l’Associació de Música de Cambra, Joventuts Musicals i l’Ajuntament es dedicaren a la promoció de concerts (sobresurten els Festivals de Música de 1958-67 i de 1985-97). Des del 1989, el Mercat de Música Viva ofereix una àmplia mostra internacional d’estils musicals, promociona els artistes que hi actuen i omple la ciutat de visitants d’arreu. També se celebren, regularment, els Concerts de Tardor, a Santa Teresa. Per la seva banda, l’Agrupació Sardanista de Vic, fundada l’any 1929, promou audicions, aplecs i concursos.
La vida musical vigatana ha estat animada per conjunts ben diversos: bandes -dirigides per B. Morató i R. Subirachs-, orquestres de cambra -sota la direcció de R. Subirachs, P. Serra o J. Mora-, grups de cambra, cobla, grups de rock (Els Vulcanos, Duble Buble), big band, i també cors d’adults, de joves i d’infants (Canigó, Cabirol, Esplet, Xicalla).
Quant a la pedagogia musical, a més d’una llarga tradició promoguda pel municipi que es remunta al segle XIX, existeix l’Escola de Música (1959) i iniciatives privades com l’Acadèmia de Música Santa Cecília i cursos específics com el de l’Escola de Música de Barcelona dels germans Claret i A. Giménez Atenelle.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Llongueras i Badia, Joan: Parlament del mestre... en la festa solemne d’obertura del curs 1914-15 que celebrà l'"Orfeó Vigatà" en el local de la Joventut Catòlica de aquesta ciutat, Imp. G.Portabella, Vich 1915
- Manual que conté totas las processons de rogativas, i altres que en diferents dias del any acostuma fer ab la solemnitat, que estila lo m. ille. capitol ab lo clero de la Santa Iglesia Cathedral de Vich, Francisco Generas, Barcelona 1771