Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona, avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova. L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J. Puig. Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu: les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de preveres de Santa Maria. A més, alguns músics fills de la vila es formaren a l’Escolania de Montserrat i obtingueren renom, com ara el cantor i mestre de capella J. Castellví, que exercí a la capella reial de Nàpols, el cantor F. Romanyà i l’organista J. Claramunt.
Al segle XVIII, la capella de música de Santa Maria era una de les més importants de Catalunya. Hi treballaren músics com Antoni i Raimon Milà, el primer dels quals fou mestre de capella a la catedral de Tarragona, i M. Riera. En l’àmbit musical, alguns dels personatges importants d’aquesta centúria són M. Camps (1772 - 1842), A. Fagès i Baró (1797 - ?) i F. Torner (? - 1767). Els dos primers foren membres de la capella reial a Madrid i el segon ho fou de la del comte d’Osuna. Pel que fa al segle XIX, cal destacar dues etapes. La primera arriba fins a la desamortització de Mendizábal (1835), a conseqüència de la qual l’Església perdé gran part del seu poder econòmic, i això comportà una crisi de la vida musical, que tardà anys a refer-se. La segona etapa abraça les quatre darreres dècades del segle. Al llarg de la segona meitat del XIX aparegueren noves institucions musicals: la Societat Coral el Penedès (1862), el Cor Obrers de l’Ateneu (1885) i la Societat Coral la Violeta (1881), que el 1896 es transformà en Acadèmia Artística. Algunes figures destacades d’aquests anys foren el pianista i compositor A. Nogués, R. Gil -format a Montserrat i, després, organista a Vilafranca i a la catedral de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu- i l’instrumentista de cornetí i compositor R. Roig i Perles. Qui millor reflectí la puixança i vitalitat del període fou l’Associació de Música de Vilafranca, que portà a la vila formacions i intèrprets de prestigi internacional, com ara les orquestres simfòniques de Barcelona i de Madrid, l’Orfeó Català, el Quintet Instrumental de París o el violoncel·lista Pau Casals.
Després de la guerra civil de 1936-39, l’activitat musical es veié dràsticament reduïda. Amb tot, continuaren celebrant-se els festivals del Club de Jazz, creat el 1935, J. Maideu (1893 - 1971) mantingué viva l’escolania i el cor Filles de Maria, F. de Paula Bové dirigí la Schola Cantorum, s’organitzà una Banda Municipal i s’iniciaren els concerts d’orgue a Sant Esteve (1942). A la dècada dels seixanta, el cant coral rebé un gran impuls amb la creació del Cor Nadalenc -més tard Agrupació Polifònica- i la coral infantil l’Espinguet (1965), i posteriorment rebrostà en noves corals, com el Grup de Cant Gregorià (1989), Laroc (1991) i Brudieu. El 1962 nasqué Joventuts Musicals, que començà a programar concerts i des del 1966 organitza un concurs per a joves intèrprets de piano. Han sorgit, també, noves formacions musicals: la Banda de Música de Vilafranca (1989), la Cobla Catània (1990) i l’Orquestra de Cambra de Vilafranca (1999), i el 1999 es creà una Escola Municipal de Música. Alguns dels compositors més importants del segle XX són J. Maideu i V. Casajús (1883 - 1950) per a la música religiosa, A. Galimany (1890 - 1973) i J. Soler (1935) per a la música simfònica i l’òpera, T. Berdier (1910 - 1979) i J. Parera (1868 - 1933) per a la cobla, J. Vinyals (1886 - 1938) en la música per a orquestra i per a cobla i R. Evaristo pel que fa a la música de jazz.
Bibliografia
- Cuscó i Clarasó, J.: Els goigs a sant Fèlix. Música, festa i tradició, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2000
- Cuscó i Clarasó, J.: Antoni Insenser i Bertran, Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès 2000
- Cuscó i Clarasó, J.: Josep Soler i Sardà. De la vocació a l’ofici, Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès 2001
Complement bibliogràfic
- Mas i Graells, Lluís: L’orgue de Santa Maria, Ajuntament, Vilafranca del Penedès 1981
- Beneyto i Albero, Armand: 130 anys d’història de la Societat Coral El Penedès: 1862-1992, Curial Edicions Catalanes
- Fundació Caixa Penedès, Barcelona 1994