Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova. Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals. El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona. El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó. Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren destruïts el 1936.
Al segle XVIII prosseguí la intensa activitat musical de totes dues capelles, amb mestres titulars, músics i cantors. Entre tots ells excel·lí Francesc Bordas i Ballester, d’una família de músics de Sant Antoni, fagotista a la capella reial de Carles III. L’arxiu de Santa Maria conserva música d’aquesta època.
La construcció del primer teatre el 1804 amplià la presència musical, que s’incrementà amb el Teatre Principal (1836), el Casino Artesano (1857), el Tívoli (1860) i el Centro Artesano (1867), amb concerts, òpera i sarsuela, alguna de composta o dirigida per músics locals, com Antoni Urgellés i Granell, el qual assumí la direcció de la capella de la nova parròquia de Mar (1861). L’òpera, la sarsuela i els concerts continuaren amb l’obertura del Teatre Apolo (1898) i el Teatre Bosc (1907).
El cant coral aparegué el 1859 amb societats claverianes que es consolidaren en la Unió Vilanovesa (1863) i d’altres (La Filantròpica, La Unió Obrera, Els Pescadors, La Sembra). El 1906 es fundà l’Orfeó Vilanoví, amb un local auditori que encara es conserva. Al llarg dels anys vint foren notables l’Orfeó Cossetània i l’Escolania Montserratina de Santa Maria de la Geltrú. Posteriorment cal esmentar l’Orfeó Pirelli (1956), la Coral Infantil l’Estrop (1966), que generà la Coral Flonc (adults), convertida en lOrfeó Vilanoví, i també la Coral Moxaina (1984), el Cor Polifònic del Garraf (1992) i el Cor de Cambra Isquione (1993).
Al segle XX la difusió musical es vinculà al mestre Francesc Montserrat i Juncosa, que promogué Els Amics de la Música i els Amics de les Arts i el Teatre. Pel Foment Vilanoví hi han desfilat tota mena d’agrupacions musicals i intèrprets. La Secció de Música del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Balaguer (1956) -biblioteca amb fons musical- permeté una doble activitat d’investigació i difusió, i fou el lloc on s’acolliren el 1974 les Joventuts Musicals. L’Ajuntament ha promogut el Festival Internacional de Música Popular Tradicional, que ja ha celebrat més de vint edicions, els Estius Musicals i els Festivals Toldrà, de vida més efímera, i també dona suport a l’Associació Musical del Garraf, que constituí l’Orquestra de Cambra del Garraf (1985). El municipi gestiona així mateix el Teatre Principal, amb programació musical regular, i l’Organisme Autònom-Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb programacions puntuals. Amics de la Lírica programa sarsuela i recitals operístics i corals.
L’ensenyament musical es vinculà a les capelles parroquials fins a la segona meitat del segle XIX, i també a l’Ateneu Vilanoví (1880) i a la Banda de la Casa d’Empara (1888). Els mestres de música impartien lliçons a les escoles laiques i religioses i, alhora, als seus domicilis. L’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat formà la Banda de l’Escola de Música i la Jove Orquestra Eduard Toldrà. Al conservatori, que guarda l’arxiu del mestre Montserrat, s’hi prepara una ampliació que culminarà en un modern auditori.
Bibliografia
- Alemany i Moya, J.: Incitació a la vitalitat, El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú 2000
- Orriols i Carbonell, J.: Resposta de Francesc Papiol al Qüestionari Zamora, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú 1990
- Orriols i Sendra, X.: Els llibres del mestre. Expressions artístiques. La música, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú 1999
Complement bibliogràfic
- Historial de la Societat "L’Unió Vilanovesa" fundada l’any 1861, Vilanova i la Geltrú 1936