Els documents musicals més antics que s’hi han trobat daten del segle XI. Es tracta dels còdexs Sacramentarium Sanctae Margaretae, Benedictionale i Agenda Pontificalis. El primer mestre de capella de la catedral documentat fou Pugrinus, esmentat el 1230. El primer orgue del qual es té coneixement fou instal·lat el 1420, i el primer organista, el canonge Andreas (1488). A Zagreb també era actiu en aquell temps l’important teòric de la música Pavao Skalic (1534?-75). Està constatada la presència de cantants a l’església de Sant Marc durant el segle XVII. Ja al XVIII, l’església tenia cinc cantants, un organista, alguns trompetistes i un percussionista. Ivan Leopold Sebelic, organista de la catedral, escriví, pels volts del 1707, la missa Sacrum S. Ladislai. Les classes de música fora de l’àmbit religiós s’iniciaren gràcies a la creació, el 1788, d’una escola pública de música que oferia lliçons de cant i d’orgue i que tingué com a primer professor Johann Pleyel, de Viena. El 1827 es fundà la Societat Filharmònica de Zagreb, la principal dinamitzadora de la vida concertística de la ciutat, que el mateix any organitzà el primer concert, sota la direcció de Karlo Wisner von Morgenstern (1783-1855). Fins els anys seixanta del segle XIX, les representacions operístiques sempre anaren a càrrec de companyies estrangeres; amb tot, gràcies a I. Zajc, director, compositor i pedagog, es muntaren algunes òperes de producció autòctona. El primer teatre d’òpera independent de la cort s’inaugurà el 1870, i, amb algunes interrupcions, ha mantingut la seva activitat fins avui. El 1916 s’obrí l’Institut Musical Croat, i cinc anys després, el Conservatori de Zagreb. El Consell per la Promoció de Música de Cambra (1897-1918) també fou un organisme clau en la vida concertística de l’època. Pel que fa a les formacions instrumentals, cal destacar el Quartet de Zagreb (1919), que divulgà l’obra de compositors autòctons, l’Orquestra Filharmònica de Zagreb (1919) i l’Orquestra de la Ràdio de Zagreb (1930). Totes aquestes formacions desaparegueren durant la Segona Guerra Mundial, però ressorgiren els anys cinquanta, al mateix temps que n’apareixien de noves, com els Solistes de Zagreb (1953), i també nombrosos cors. El 1945 es creà l’Associació de Compositors Croats i el 1961 se celebrà la primera edició del Festival Biennal de Música Contemporània de Zagreb. Des del 1970 també s’organitzen els Dies de Música Croata, en què s’estrenen moltes obres de compositors del país. La vida de la ciutat rebé un gran impuls amb la inauguració de la Sala de Concerts Vatroslav Lisinski (1973), compositor vuitcentista i pare de l’òpera croata. La guerra de la independència de Croàcia (1991-95) significà la interrupció de moltes de les activitats musicals celebrades a la capital, que després es reprengueren. Així, per exemple, durant la temporada 2002-03 els Solistes de Zagreb celebraren el seu cinquantè aniversari amb actuacions a tot el país i diverses gires internacionals.
f
Música