Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència. No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió. Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat social i cultural, continuen vivint sota la vigilància de diversos estats que els dominen, en especial Turquia.
El dolor i el patiment que resulten de la situació tràgica en què viu aquest poble s’expressen a través de les seves creacions artístiques, sobretot poeticomusicals. Igual que la seva llengua i els seus dialectes, la música kurda, sobretot la vocal, té afinitats amb la persa, però també es destaca per les seves particularitats a través dels seus caràcters greus i melancònics. Amb un estil vocal peculiar, el cantor kurd, denominat kalam-jwan ('narrador’ o ’cantautor'), interpreta diversos temes de la vida del seu poble, sobretot cançons èpiques (llegendes heroiques, contes antics, etc.). Tant la música com la dansa acompanyen els kurds en totes les seves festes, com ara el Nawruz (festa de l’any nou). A més, el cantor sembla ser considerat pel seu poble com un músic terapeuta, els cants del qual fan més lleugers els mals dels seus oïdors compatriotes. D’altra banda, els cants que acompanyen les danses -en les quals molt sovint participen conjuntament homes i dones- tenen una estructura estròfica i s’interpreten de manera antifònica per dos cantants o dos grups de cantants. La forma musical típica i característica es divideix en una llarga part improvisada que enllaça amb una part final melodicorítmica, forma que es basa en el llenguatge monòdic i modal utilitzant un conjunt de maqamat ('modes musicals'). Entre els diversos instruments utilitzats pels músics kurds cal citar el tambura, denominat també saz (llaüt amb mànec llarg), la zurna (gaita), els duzala, dutke o mitbay (espècie de clarinets), el nay, la šabbaba o balur (flautes) i la dola o dawul (tambors).
Si bé la cultura musical kurda no sembla distingir entre música culta i música popular o folklòrica, sí que existeixen diferències entre la música profana i la música religiosa i ritual. Les confraries religioses com ara la dels yazidiyya, establerts principalment a l’Iraq, i, sobretot, la secta esotèrica Ahl-i ?aqq, a l’Iran, consideren la música com un mitjà ritual per a accedir a estats espirituals elevats. Aquests últims també utilitzen el tambura en les seves cerimònies religioses, ja que està considerat com un instrument sagrat.
Bibliografia
- Bois, Th.: Kurdes et Kurdistan, dins Encyclopédie de l’Islam, vol. 5, E.J. Brill, Leiden 1986
- Shiloah, A.: Kurdish music, dins The New Grove’s Dictionnary of Music and Musicians, vol. 10, Macmillan Publishers, Londres 1980