Monestir fundat a Burgos el 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Elionor com a panteó reial i lloc de retir de dones de la noblesa. El 1199 s’incorporà a l’orde del Cister sota la jurisdicció de Cîteaux. A partir d’aquell moment, Las Huelgas fou centre d’una congregació integrada pels monestirs de Torquemada, Gradefes, Carrizo, Perales, San Andrés de Arroyo, Cañas i Fuencaliente. Més tard se li afegiren altres monestirs, i arribà a tenir un total de dotze abadies afiliades. Protegit per papes i reis, fou escenari d’algunes coronacions, com ara la d’Alfons XI de Castella-Lleó (1312). Per la seva fundació reial, fou un dels monestirs més rics de la Península Ibèrica. Se sap que al segle XIII hi havia aproximadament un centenar de monges i una quarantena de nenes en el cor, fet que conferia espectacularitat a la música polifònica que interpretaven durant les celebracions litúrgiques. Part d’aquestes peces, datades entre els segle XII i XIV, s’han conservat en l’anomenat Còdex de Las Huelgas. El manuscrit conté una àmplia col·lecció de música polifònica, organa, motets, conductus, trops i seqüències. La major part de les composicions són datades entre el 1241 i el 1288. El Còdex de Las Huelgas és format, bàsicament, per vint-i-quatre peces polifòniques ordinàries, entre les quals kíries, glòries, credos, sanctus i agnusdei, i també cinquanta-nou motets, trenta-un conductus i trenta-una seqüències, aquestes darreres tant monofòniques com polifòniques. El predomini de peces polifòniques fa pensar que Las Huelgas fou un dels centres religiosos pioners en la introducció de la polifonia a la Península Ibèrica.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Anglès i Pàmies, Higini: El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1931