música del monestir de Ripoll

f
Música

Música desenvolupada al monestir benedictí de Ripoll (Ripollès).

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre. La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals; segons F. Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 2:3, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis. Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 2:3 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’art de la música i en el càlcul. Per a il·lustrar el salm 150, al cinquè fris de la portalada, al costat esquerre, apareix la figura de David envoltat de quatre músics; presumiblement un toca la viola d’arc, un altre, una campaneta que percut amb un martell, el tercer, una flauta de Pan, i el darrer, un instrument mig destruït que sembla un corn. Al quart fris, també del costat esquerre, es representa la presa de Jericó, en la qual es pot apreciar un dels set sacerdots que segons la Bíblia precedien l’Arca de l’Aliança tocant "trompetes de corn de moltó". Al costat d’aquesta escena, però al lateral, es representa una escena joglaresca amb quatre joglars, dos dels quals toquen la viola d’arc, un tercer, l’arpa i el quart està en actitud de ballar, o potser de cantar o recitar. El fris superior l’ocupen els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi envoltant el Pantocràtor; tal com diu la Bíblia, porten a les mans "cítares i copes d’or plenes de perfum" per a lloar l’Anyell de set banyes i set ulls.

Tres capitells de l’ala nord del claustre, construïda al segle XIV, mostren un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular. El primer capitell representa tres ministrils que toquen, respectivament, l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa; el capitell central és format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar; a l’últim apareixen tres ministrils que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. L’ambient que es reflecteix als capitells és cortesà.

Bibliografia
  1. Rico, F.: Signos e indicios en la portada de Ripoll, Fundación Juan March, Barcelona 1976