El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura (Vallès Occidental), on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom. El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana. Els monjos s’hi instal·laren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus. Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats. La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835. Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt minses a causa de la dispersió dels manuscrits. Les més importants estan relacionades amb la capella reial de Catalunya i Aragó, fundada el 1297 per Jaume II, el qual escriví a l’abat de Santes Creus: "A vós us elevem al càrrec de capellà major de la nostra capella, per la qual cosa us ordenem que comparegueu immediatament davant Nós, acompanyat de dos frares cantors, suficients i adequats per al nostre servei a l’esmentada capella, i d’un altre frare que serà l’almoiner de la nostra casa" (Arxiu de la Corona d’Aragó, reg. 108, fol. 34v; en llatí a l’original). És probable que els dos frares cantors als quals fa referència el document fossin els encarregats d’interpretar el repertori polifònic, organa i conductus sobretot, dels quals guarda una mostra el manuscrit Nr. I de l’Orfeó Català, que anteriorment havia estat propietat de la cartoixa d’Escaladei, però que és molt possible que procedeixi de Santes Creus; es tracta de divuit composicions (trops de sanctus i agnus i diverses proses marianes) -disset a dues veus i una a tres veus-, en què l’agnus Crimina tollis és escrit en forma de rondellus. Algunes peces són originals i d’altres concorden amb fonts directament o indirectament relacionades amb l’Escola de Notre-Dame de París. Se sap que arran de la fundació de la capella de l’infant Joan, futur Joan I, aquest escriví a l’abat de Santes Creus ordenant que li enviés un duplicat d’un liber officialis, un himnari, un antifonari i altres llibres litúrgics dels quals disposava la capella reial, o, en cas contrari, els originals del seu propi monestir. Encara en temps de Joan II (1458-79), l’abat de Santes Creus era el capellà major de la capella catalanoaragonesa.
f
Música