Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla (m.1073). Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori. D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X (British Library, Add. Mss 30844-30846), un antifonari fragmentari del segle XI (British Library, Add. Ms 11695) i un himnari del mateix segle (British Library, Add. Ms 30851). També del segle XI són tres libri mistici, un liber ordinum i un rituale que es conserven encara a la biblioteca del cenobi (Mss 3-7). Tots aquests còdexs pertanyen a la família dels manuscrits del "nord" inclosa en el conjunt dels que contenen la litúrgia hispanomossàrab; s’ha de destacar el fet que el nombre dels que procedeixen de Silos supera el de qualsevol altra institució, encara que no tots sortissin del seu escriptori. Utilitzen neumes hispans de tipus vertical, la correcta interpretació dels quals continua essent un misteri per la seva adiastematia. Una vegada instaurat el ritu romà als regnes de Castella i Lleó en temps d’Alfons VI (1065-1109), Silos es mantingué com un dels centres musicals més actius. Entre els còdexs que duen les melodies de la litúrgia romana transcrita en notació hispanomossàrab sobresurten dos breviaris i un antifonari (British Library, Add. Mss 30847, 30848, 30850), datables al final del segle XI, testimoni excepcional del lògic període d’adaptació transcorregut entre la substitució oficial del vell ritu hispànic pel francoromà, i la posada en pràctica d’aquest darrer. D’altra banda, un dels breviaris (Ms 30848) i l’antifonari (Ms 30850) recullen sengles versions del drama litúrgic de la Visitatio sepulchri, la primera de les manifestacions dramaticomusicals conegudes a tot Europa.
f
Música