música del monestir de Solesmes

f
Música

Música desenvolupada a l'abadia benedictina Solesmes, al País del Loira, convertida, des del segle XIX, en centre de recuperació del cant gregorià.

Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger (1805-1875), que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià. Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions (1834-1870) i, després, per Joseph Pothier (1835-1923), que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació. De tot això se’n feu ressò en Les mélodies grégoriennes (Tournai, 1880), tre-ball que rebé l’aplaudiment unànime del Congrés de gregorianistes que se celebrà a Arezzo el 1882 i fou traduït immediatament a l’alemany i a l’italià. André Mocquereau (1849-1930), successor de Pothier, concebé la idea de publicar la sèrie Paléographie Musicale, amb l’objectiu de defensar l’obra del seu mestre. El 1883 Pothier havia publicat una edició del Liber gradualis (Tournai), que suscità des de la seva aparició una gran controvèrsia perquè posava en qüestió l’edició de Pustet del Graduale romanum (Ratisbona, 1871), considerada fins llavors com l’oficial. Lleó XIII, primer, i Pius X, després, donaren suport a una comissió encarregada d’editar novament tots els llibres litúrgics gregorians, els primers volums dels quals ho foren fora de Solesmes. De fet, fins el 1948 els monjos del monestir benedictí no emprengueren l’edició crítica del Graduale romanum, que rebé l’aprovació del concili II del Vaticà.

El 1952, Solesmes inicià una línia de recerca basada en mètodes comparatius i estadístics que conduí al desenvolupament del que Eugène Cardine anomenà semiologia gregoriana, a partir de la qual es posa de manifest el significat de tots i cadascun dels seus neumes, i també de la seva du rada rítmica. Per la seva part, Jean Claire, que l’any 1971 substituí Joseph Gajard en la direcció del cor de Solesmes, dirigí els seus estudis a investigar els orígens de la modalitat, sense oblidar mai el seu aspecte pràctic, que ha presidit sempre la recuperació del repertori gregorià al monestir.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Suñol i Baulenes, Gregori Maria: Método completo para tres cursos de canto gregoriano, según la Escuela de Solesmes, Luis Gili; Monasterio de Montserrat, Montserrat; Barcelona 1919, ...1943, ...1959
  2. Martínez i Soques, Ferran: Método de canto gregoriano, según las teorías rítmicas de Solesmes: curso superior, Editorial Pedagógica, Barcelona 1943
  3. Suñol i Baulenes, Gregori Maria: Método completo de solfeo, teoría y práctica de canto gregoriano, según la Escuela de Solesmes, Desclée y Cia., Tournai 1905, 1907, 1908, 1916
  4. Suñol i Baulenes, Gregori Maria; Sablayrolles, Maur: Méthode complète de chant grégorien (solfège, théorie et practique), d’aprés les principes de l’Ecole de Solesmes, Desclée & Cie., Tournai 1905, ...1932
  5. Suñol i Baulenes, Gregori Maria: Metodo completo di canto gregoriano con un appendice per il canto Ambrosiano, secondo la Scuola de Solesmes, Desclée e Ci, Editori Pontifici, Roma 1935?, ...1952