La capital és Kàtmandu. La població és formada per una majoria d’origen mongol i els gurkhes, minoria dominant procedent de l’Índia. Les religions més importants són la hinduista i la budista. La ciutat nepalesa de Lumbini fou el lloc de naixement de Siddhārta Gautama -Buda- al segle VI, fet que convertí el Nepal en un centre budista de gran importància. A partir del segle XIV començà un procés d’hinduïtzació que encara no ha acabat. Pel que fa a la música, la religiosa té grans influències estrangeres. La música budista té la seva arrel al Tibet, i la hinduista, a l’Índia. Els estudis sobre la música popular nepalesa són encara força escassos.
Al Nepal, la població és organitzada en castes. Dins els anomenats intocables s’inclouen les dues menes de músics professionals que hi ha al país, els damai i els gaine. Els damai toquen sovint formant conjunts (damai baja) i són contractats per a actuar en ocasions festives. Els damai baja són compostos per aeròfons i instruments de percussió. Els primers consisteixen generalment en un parell de mohali ('xeremia'), un parell de karnaal -trompeta de tub recte- o de narsinga i una trompeta de tub corbat, de forma circular o en forma d’essa. Els instruments de percussió més corrents entre aquests conjunts són els timbals, de diverses mides, com ara el nagara, el dhamaa o el tyamko, i el tambor (dholak) o els címbals (zyamta).
Els gaine, l’altra categoria de músics professionals del Nepal, tenen el seu origen en els ministrers cortesans. S’han vist reduïts, però, a la categoria d’artistes indigents. Es guanyen la vida cantant als mercats i altres llocs públics. El seu repertori consisteix bàsicament en cançons líriques (jhyaure), narratives (karkha o sabai) i religioses (mangal o stuti). Els gaine s’acompanyen d’un instrument, el saārāngi (violí), molt semblant a un instrument indi del mateix nom. És de fusta i té quatre cordes. A més de cantar, els gaine acompanyen les danses, entre elles les danses de màscares.
A més de tots aquests instruments usats pels músics professionals, es pot trobar també una flauta travessera de bambú anomenada puntong palit i el tung dyu, una guimbarda feta de bambú, amb una variant de metall de nom machunga. La binaya és un conjunt de deu o més guimbardes, cadascuna amb una afinació diferent i lligada per cordes a un pal de fusta. També hi ha el damp hu, un tambor que té la baqueta fixada entre la pell i el cèrcol de fusta. Això permet a l’intèrpret ballar amb l’instrument ja que, amb els moviments de la dansa, la baqueta, que té una forma corbada, percut el tambor.
Bibliografia
- Karan, P.P. i Jenkins, W.M.: The Himalayan Kingdoms: Bhutan, Sikkim and Nepal, Princeton 1963
- Siiger, H.: The Lepchas: Culture and Religion of a Himalayan People, Copenhaguen 1967