Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant. Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva. Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibil·la, del segle XIII. Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx. Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes arribaren al País Valencià a través de les capelles dels nobles, entre les quals destaca la capella del duc de Calàbria. No obstant això, cal esmentar també l’activitat de les tres principals capelles catedralícies: València, Sogorb i Oriola. Al segle XVII els principals centres de música religiosa eren la catedral de València, el Reial Col·legi del Corpus Chris ti de València i l’església -posterior col·legiata- de Sant Nicolau de Bari a Alacant.
Al segle XVIII l’òpera italiana entrà amb força a València i des del segle XIX fins al 1939 els escenaris estigueren dominats per l’òpera italiana i la sarsuela. Els principals teatres de la ciutat de València foren, durant el segle XIX, el Teatre Principal -creat el 1832- i el Teatre Princesa, nascut el 1853. Durant les primeres dècades del XX aparegueren nous escenaris a la capital valenciana, com el Teatre Ruzafa, l’Apolo i el Lírico. Pel que fa a altres poblacions, cal esmentar la inauguració, el 1894, del Teatre Principal de Castelló. Un dels elements destacats en la vida musical valenciana són les bandes civils, agrupacions sorgides al segle XIX i que el 1840 ja tenien una apreciable qualitat i eren presents a tot el país. Dues dates clau en la història de les bandes civils a València han estat el 1886, any en què es creà el Certamen Internacio nal de bandes de Música, i el 1903, en què nasqué la Banda Municipal. Durant la segona meitat del segle XIX aparegueren al País Valencià els primers conjunts que abordaren el simfonisme i la música de cambra, com ara la Sociedad Artístico-Musical de Conciertos de Valencia, la Sociedad Valenciana de Cuartetos i l’Orquestra Valenciana de Cambra. Ja al segle XX, sorgiren la Societat Filharmònica de València (1912), la de Castelló (1922) i l’Orquestra Simfònica de València (1916). El 1850 la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València creà un centre que fou la llavor del Conservatori de València (1879). El 1899 es fundà l’Escola Municipal de Música i Declamació d’Alacant, que fou el germen del conservatori. Ja al segle XX nasqué el Conservatori de Castelló (1932). Després de la Guerra Civil, destaca la fundació, el 1943, de l'Orquestra de València i la creació del Palau de la Música de València (1987). A Alacant és notable l’activitat de la Societat de Concerts, creada el 1939. Com a grups corals importants, a València cal citar la Coral Polifónica Valentina, l’Orfeó Universitari, els Petits Cantors i el Cor de València.
Música popular
La música tradicional al País Valencià posseeix una marcada personalitat, resultat d’una amalgama de tradicions ben diverses, totes amb un clar caràcter mediterrani. S’ha conservat l’ús d’escales modals en diversos gèneres musicals (cançons de treball, de bressol, ’cant d’estil') i, pel que fa a les estructures rítmiques, cal destacar la presència de ritmes trencats o aksak propis d’algunes melodies de dansa (ball pla) i de cançó (albaes), sobretot en 7/8 (3+2+2) i també 11/8 (3+2+2+2+2), a les comarques interiors de Castelló.
Entre els repertoris musicals propis de festes concretes cal destacar els del Misteri d’Elx, drama litúrgic d’arrels medievals format per un conjunt de composicions monòdiques i polifòniques que constitueixen un mosaic de melodies de diferents èpoques; a més, són remarcables els repertoris propis de les festes de Moros i Cristians, executats bàsicament amb bandes de música.
Les cançons
El repertori cançonístic inclou principalment les cançons de bressol, d’un àmbit melòdic reduït i molt ornamentades, les cançons infantils, amb una estructura melòdica repetitiva, i les de treball -com les de llaurar i de batre-, que es caracteritzen pel lliure discurs rítmic, les estructures modals i l’abundància de melismes.
Les albades ('albaes') constitueixen un gènere força difós al País Valencià. Es tracta de cançons amb textos sovint improvisats, que es canten de bon matí de manera itinerant pels carrers de la localitat, amb funcions de cant de ronda o bé com a lloança al Sant Patró. Són de moviment reposat, en compàs de 6/8, molt ornamentades i amb inflexions modals, especialment a les cadències. S’acompanyen de dolçaina i tabalet. Després d’una breu introducció d’aquests instruments, un cantaire entona els dos primers versos de la quarteta, que és acabada per un altre jove. A les zones castellanoparlants serranes i a la comarca d’Aiora, les albadas assumeixen funcions de cançons de Nadal i s’acompanyen amb instruments propis de la rondalla. Es canten en compàs de 2/4, i tenen un moviment més ràpid i una estructura menys melismàtica que les albades.
També com a cançons de ronda cal destacar els mayos i les pròpies de les festes d’acomiadament dels reclutes (cançons de quintos). Els mayos són cants primaverals en què s’exalta la bellesa de les noies o bé dedicats a la Mare de Déu, i són propis sobretot de la comarca de la Plana d’Utiel. S’acompanyen amb una rondalla de corda.
De gran interès és l’anomenat ’cant d’estil', propi de la part central del País Valencià. És constituït per melodies de caràcter modal (mode frigi) i ric en melismes, i s’enquadra en un esquema harmònic senzill, limitat a l’alternança del primer grau i el cinquè. En el ’cant d’estil', executat en compàs de 3/4, la part vocal s’interpreta amb una certa llibertat rítmica amb relació a l’acompanyament instrumental, format per instruments de corda (guitarra, guitarró) i de vent (clarinet, trompeta, trombó). Els textos són improvisats per un versador ('versaor'), que els va recitant a l’orella del cantador ('cantaor') per tal que tot seguit aquest els interpreti. A més de les nadales (asguinaldos) i les cançons de Pasqua (salpassa), el cant religiós és constituït sobretot per goigs, oracions, aurores, salves i passions, en els quals domina clarament la llengua espanyola a causa de l’actitud castellanitzant de l’Església valenciana els darrers temps.
La dansa
Pel que fa a la dansa, la jota és el gènere més difós. De moviments més pausats que l’aragonesa, es caracteritza per un disseny melòdic molt lliure i ornamentat i per l’ús que fa, en ocasions, de tonalitats ambigües amb inflexions en mode menor. Entre els diferents tipus de jota hi ha les ’valencianes', ’l’u i el dos’ i ’l’u i el dotze'. Els instruments més habituals amb què s’acompanya la jota són la guitarra, el guitarró, la bandúrria i les castanyoles. El ball pla propi de les comarques castellonenques consisteix en una sèrie de danses que es toquen i ballen sense interrupció. A més, com a danses de participació també es ballen seguidilles, copeos, boleros i fandangos, entre d’altres.
Al País Valencià són molt nombroses les danses de caràcter cerimonial, executades principalment en ocasió de les festes majors o bé en diades tan assenyalades com la del Corpus. La majoria d’aquestes danses s’interpreten acompanyades pel conjunt de dolçaina i tabalet. Es coneix amb el nom genèric de ’dansà’ un tipus de dansa estesa arreu del País Valencià amb múltiples peculiaritats locals, i que es caracteritza per ser de moviments sobris i més aviat lents, tot i que s’acceleren al final. Els balladors sen parelles, tot alternant el passeig amb els passos de ball. Es coneix també, i segons la localitat, per altres denominacions: ’les danses', ’balls de carrer', ’de plaça', etc. En les ’danses’ de la zona meridional valenciana s’observen de vegades recursos de polirítmia, en els quals una base de mètrica ternària marcada per la percussió es combina amb un des envolupament melòdic de caràcter binari. Les ’folies’ són danses alegres de caràcter ritual que s’executen a Albaida, Ontinyent, Xàtiva i Cocentaina. Les Danses d’Al gemesí consten d’un conjunt de balls, entre els quals destaquen les representacions acrobàtiques pròpies de la ’muixeranga'. Especialment dignes d’esment són també la Dansa Guerrera (la Todolella), la Dansa dels porrots (Silla) i el Ball de barril, de diversos pobles castellonencs, a més de danses de bastons, cavallets, arquets, cintes, gitanetes, gegants i nans, executades principalment, la diada del Corpus. La Dansa dels albats, actualment desapareguda, es ballava en algunes localitats del sud del Xúquer, a la vall d’Albaida i a la Marina, en ocasió de la vetlla dels infants morts. Era de moviments lents i majestuosos, i s’acompanyava amb guitarres i bandúrries, i amb un cant apropiat per a les circumstàncies. També es coneixia amb els noms de Dansa del vetlatori o del Mortitxol.
Organologia
El conjunt instrumental format per la dolçaina, o donsaina, aeròfon de la família dels oboès, i el tambor (tabalet) és el més difós en la música de tradició oral valenciana. La guitarra també és força habitual, a l’igual dels cordòfons com el guitarró, la bandúrria, el llaüt, el llaudí, l’arxillaüt i la mandolina. Es tracta dels instruments constitutius de la rondalla, als quals s’afegeixen idiòfons com les castanyoles (postisses) i el triangle (ferrets). Digne d’esment és la citra, instrument de tres cordes triples, avui pràcticament en desús, emprat per a arpegiar jotes. Les bandes de música popular, formades per instruments de vent i percussió i que tenen els seus orígens en la societat liberal urbana del segle XIX, es troben particularment arrelades al País Valencià (societats musicals). Mitjançant la combinació d’instruments de vent de la banda amb cordòfons es forma la rondalla mixta, que tanta importància té per a determinats gèneres com, per exemple, el del ’cant d’estil'.
Bibliografia
- Climent, J.: Historia de la Música Valenciana, Rivera, València 1989
- Diversos autors: Historia de la Música de la Comunidad Valenciana, Prensa Valenciana, València 1992
- López-Chavarri Andújar, E.: 100 años de Música Valenciana, 1878-1978, Caja de Ahorros de Valencia, València 1978
- Pelinski, R., ed.: Presencia del pasado. Reestudio de un cancionero castellonense, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 1997
- Seguí, S.: Cancionero alicantino, Diputació Provincial, Alacant 1978
- Seguí, S.: Cancionero musical de la provincia de Valencia, Diputació Provincial, València 1980
- Seguí, S.: Cancionero musical de la provincia de Castellón, Caja Segorbe, Sogorb 1990
- Vicent T.: La música popular, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València 1990
Complement bibliogràfic
- Comes, Joan Baptista
- Climent i Barber, Josep
- Piedra i Miralles, Joaquín: Polifonía española: Escuela Valenciana... (1568-1643), Unión Musical Española, Madrid 1963
- Climent i Barber, Josep: Historia de la música contemporanea valenciana, Artes Gráficas Soler, Valencia 1978
- Blasco i Medina, Francesc Xavier: La música en Valencia: apuntes históricos, Imp. de Sirvent y Sánchez, Alicante 1896
- Traver i Garcia, Benet: Los músicos de la provincia de Castellón: ensayo bio-bibliográfico, Castellón 1918
- Climent i Barber, Josep: Fondos musicales de la región valenciana, Diputación Provincial de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Instituto de Musicología, Valencia 1979-1986
- Sanchis i Guarner, Manuel: Cançoneret valencià de Nadal, Edit. Torre, Valencia 1960
- Seguí i Pérez, Salvador: Cancionero musical de la provincia de Alicante, Diputación Provincial, Alicante 1973
- Seguí i Pérez, Salvador
- Oller i Benlloch, Maria Teresa
- López, José Luis
- Pardo, Fermín
- Garrido, Sebastián: Cancionero musical de la provincia de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1980
- Soler García, José María: Cancionero popular villenense, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alicante 1986
- Pla i Candela, Vicent: Reflexiones sobre la marcha mora, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, Alicante 1985
- Belda Ferré, Felipe
- Enguix Vaño, Vicente: Asociación Unión Musical Bocairent, 1969-1994, Asociación Unión Musical de Bocairent, Bocairent 1994
- Torrent, Vicent: La música popular, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València 1990
- Pintura i música en el Museu Sant Pius V: Sala d’exposicions de la Universitat d’Alacant... del 3 al 27 de octubre de 1995, Museu Sant Pius V
- Generalitat Valenciana, València 1995
- López-Chávarri i Andújar, Eduard: Compositores valencianos del siglo XX: del modernismo a las vanguardias, Generalitat Valenciana
- Música 92, Valencia 1992
- Climent i Barber, Josep: Cançoner de Gandia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València 1995
- Badenes Masó, Gonzalo
- Abasolo Jiménez, Víctor Manuel
- [et al.]: Historia de la música de la Comunidad Valenciana, Editorial Prensa Alicantina, Editorial Prensa Valenciana, Alicante
- Valencia 1992
- Bueno Camejo, Francisco Carlos
- García Asensio, Enrique
- [et al.]: Un siglo de música en la Comunidad Valenciana, El Mundo, 1998
- Pitarch i Alfonso, Carles
- Collado i Àlvez, Josep Antoni: The world of song: addenda [a] "Antologia del cant valencià d’estil, 1915-1996", Editorial La Máscara
- Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació i Ciència. Direcció General de Promoció Cultural, Museu de Belles Arts, València 1997
- Ramia i Arasa, Diego: El dolçainer de Tales, Diputació de Castelló, Castelló 1987
- Mesa i Reig, Lluís: Aproximació al fenòmen musical d’Estivella, Ajuntament, Estivella 1994
- Ruvira, Josep: Compositores contemporáneos valencianos, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia 1987
- Capdepón Verdú, Paulino
- [et al.]: La música en la catedral de Segorbe (siglo XVIII), Fundación Dávalos-Fletcher, Castelló 1996
- Palau i Boix, Manuel: Elementos folk-lóricos de la música valenciana, Tip. Moderna, Valencia 1925
- Sansalvador i Cortés, Just: Cançons de Cocentaina I, Centre d’Estudis Contestans
- Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", Cocentaina 1998
- Seguí i Pérez, Salvador
- Pitarch, Ricardo
- López, José Luis
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Cancionero musical de la provincia de Castellón, Caja Segorbe, Valencia 1990
- Seguí i Pérez, Salvador: Cançons valencianes per a l’escola, Piles, Editorial de Música, València 1990
- Bañuls i Artiga, Miquel Ricard: Volver a vivir a través de la música, Generalitat Valenciana, Valencia 1995
- Primeras Jornadas sobre Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, Diputación Provincial de Alicante, Alicante 1995
- Gosp Martínez, Enrique: Enrique Ferrando, Ed. Gosp, Valencia 1994
- Sánchez García, Luis: 3 lustros de éxitos de la banda Sociedad Musical de Alzira, Germania, Alzira 1994
- Ho hem aconseguit: 10 anys d’història, Societat Ateneu de Música de Cocentaina, Cocentaina 1995
- Utrilla García, Tomás: Los gozos marianos de la región valenciana
- López-Chávarri i Andújar, Eduard
- Domènech i Part, Josep: 100 años de música valenciana: 1878-1978, Caja de Ahorros de Valencia, Valencia 1978
- López-Chávarri i Andújar, Eduard: Breviario de historia de la música valenciana, Piles, Editorial de Música, Valencia 1985
- Climent i Barber, Josep: Historia de la música valenciana, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia 1992
- Cuco, Josepa
- Ariño, Antonio
- [et al.]: Músicos y festeros valencianos, Área de Música del I.V.A.E.C.M., Valencia 1993
- I Congreso General de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana: las bandas de música hacia el año 2000, ponencias y comunicaciones, Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana
- Generalitat Valenciana
- Música 92, Valencia 1991
- Gisbert Cortés, Juan Javier: Adolfo Llinares, "la voz de terciopelo": Alcoy 1894-Caracas 1973, Asociación de Amigos de la Música de Alcoy, Alcoy 1992
- Ruiz Monrabal, Vicent: Història de les societats musicals de la Comunitat Valenciana: les bandes de música i la seva federació, Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, Valencia 1993
- Domingo i Borràs, Josep-Antoni: Orgues del País Valencià: Orgue d’Algemesí, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1981
- Seguí i Pérez, Salvador: Cancionero alicantino, Instituto de Estudios Alicantinos
- Diputación Provincial de Alicante, Alicante 1978
- Salvador, Carles
- Pascual, Teresa
- Artola, Perfecte: Les Festes de Benassal, Barcino, Barcelona 1952
- Gonzàlez Gavilan, Loli: Instruments musicals populars xixonencs, Ajuntament de Xixona, Xixona 1995
- Rausell i Koster, Pau Francesc: Un modelo de interpretación de las políticas culturales: el caso de la Comunidad Valenciana
- Arrando i Màñez, Sergi: El compositor Vicent Garcés i Queralt (1906-1984), Fundació Bancaixa, Sagunt 1998
- Limorti, Ester
- Quintana, Artur
- Borau, Lluís
- Pérez, Ester: El carxe: recull de literatura popular valenciana de Múrcia, Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", Alicante 1998
- Cotoli Ibáñez, Vicente: Historia de la música en Paterna, Centro Musical Peternense, Paterna 1997
- Oller i Benlloch, Maria Teresa
- Martí i Mora, Enric: Panorámica de la música y la danza tradicional valenciana, Servicio de Publicaciones, Valencia 1998
- Pelinski, Ramón
- Milián Mestre, Manel
- [et al.]: Presencia del pasado en un cancionero castellonense: un reestudio etnomusicológico, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 1997
- Picó Pascual, Miguel Ángel: Vida y obra del compositor y editor de música festera Miguel Picó Biosca, M. Chelcoip, Valencia 1998
- Adam-Ferrero, Bernardo: Músicos valencianos, PROIP, València 1988
- Cohen, Richard Scott: The musical society community bands of Valencia, Spain: a global study of their administration, instrumentation, repertoire and performance acivities, U.M.I., 1998
- Olmos, Ricard: Canciones y danzas de Onteniente y Bélgida, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1950
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Canciones y danzas de la Sierra de Mariola, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1951
- Sendra, Dolors: Canciones y danzas de la comarca de Pego, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1951
- Chover, Antoni: Canciones, danzas y pregones de Tabernes de Valldigna, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1951
- Olmos, Ricard: Canciones y danzas de Bocairente, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1952
- Olmos, Ricard: Canciones y danzas de Morella y Peñíscola, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1953
- Olmos, Ricard: Canciones y danzas de Morella, Forcall, Todolella, Castell de Cabres, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1953
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Canciones y danzas de la Sierra de Mariola, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1960
- Marzal, Álvaro: Canciones y danzas de Oliva, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1961
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Canciones y danzas del Valle de Albaida, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1967
- Marzal, Álvaro: Canciones y danzas del Condado de Cocentaina, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1968
- Seguí i Pérez, Salvador: Danzas y canciones danzadas de Lucena del Cid, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1974
- Seguí i Pérez, Salvador
- Pardo, Fermín: Danzas del Corpus de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1978
- Seguí i Pérez, Salvador
- Pardo, Fermín
- Oller i Benlloch, Maria Teresa
- Jesús-María, José: Danzas de Titaguas, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1979
- Asins Arbó, Miguel: Cancionero popular de la Valencia de los años 20, José Huguet, Valencia 1987
- Climent i Barber, Josep: Cançoner valencià, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, València 1976
- Martínez Torner, Eduardo M.: Danzas valencianas (Dulzaina y tamboril): contribución al estudio del folklore musical de la región, Centro de Estudios Históricos del País Valenciano, Barcelona 1938
- Palau i Boix, Manuel: Lucentinas canciones de la provincia de Alicante, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1954
- Climent i Barber, Josep: Historia de la música valenciana, Rivera Mota, Valencia 1989
- S.E.E.M. a València: encontres del Mediterrani, comunicacions, 6-8 setembre, 1991, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
- Seminario Europeo de Musicología, València 1992
- Climent i Barber, Josep: Villancico barroco valenciano, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, València 1997
- Palacios Garoz, José Luis: El último villancico barroco valenciano, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 1995
- Eixarch i Frasno, Josep: Orgues del País Valencià: Orgue de Forcall, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, Valencia 1980
- Sorribes i Carceller, Serafí: Orgues del País Valencià: Orgue de Cinctorres, Castelló, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1980
- Palacios Garoz, José Luis: Estética musical del barroco tardío valenciano: José Pradas Gallén, 1689-1757, Universidad de Málaga, Málaga 1991
- Palacios Garoz, José Luis: José Pradas Gallén, el último barroco valenciano, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló 1994
- Martín Montañés, Roberto: Historia musico-social del Ateneo Musical y de Enseñanza Banda Primitiva de Lliria, Ateneo Musical y de Enseñanza Banda Primitiva de Lliria, Lliria 1994
- Eiximeno i Moresco, Manel: 75 anys de vivències de la Lira Ampostina, La Lira Ampostina, Amposta 1992
- Aviñoa i Pérez, Xosé: Història de la música catalana, valenciana i balear, Edicions 62, Barcelona 1999-
- Faus, Jesús: Orgues del País Valencià: Orgue de l’Església del Temple de València, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1980
- Sorribes i Carceller, Serafí: Orgues del País Valencià: Orgue de Vila-Real, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1980
- Furió, Antoni: Orgues del País Valencià: Orgue de Sueca, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1980
- Vicent i Cavaller, Joan A.: Orgues del País Valencià: Orgue de Nules (Castelló), Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, València 1981
- Navarro Pastor, Alberto: Las bandas de música de Elda, 1852-1995, el autor, Elda 1998
- Armiñana i Navarrete, Rosa
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Veus d’un poble: Betxí, Institut d’Estudis Valencians, València 1983