La seva formació instrumental fou adoptada pels exèrcits europeus i, més tard, incorporada a l’orquestra. Fora de l’àmbit militar, també s’anomenà així la música que n’imità les característiques principals. En l’exèrcit turc, la música tingué una gran importància entre els geníssers (soldats de les tropes d’elit), que l’empraren en tota mena d’accions i actes: batalles, expedicions, esdeveniments formals, etc. El conjunt instrumental que la caracteritza -anomenat mehter entre els turcs i banda turca entre els europeus- era format per xeremies, pifres, trompetes i una característica secció de percussió (cimbalers, triangles, platerets, timbales i gran tambor). Una banda turca podia arribar a superar, segons la seva importància, els cent instrumentistes. Al final del segle XVII, la seva sonoritat ferotge i magnificent cridà poderosament l’atenció dels exèrcits europeus, que la incorporaren als seus regiments. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la popularitat de la música dels geníssers depassà l’àmbit militar. Foren molts els compositors d’arreu d’Europa que escriviren òperes, ballets, peces instrumentals o passatges inspirats en aquesta música, cercant de crear un ambient de connotacions orientals o militars. S’inscriuen en aquesta tradició, entre altres, l’òpera La rencontre imprévue de C.W. Gluck, el Concert per a violí KV 219 de Mozart, la Simfonia núm. 100 de F.J. Haydn, o el darrer moviment de la Novena simfonia de L. van Beethoven.
f
Música