Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII.
Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx, la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data. No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la victòria cristiana obtinguda el 15 d’agost de 1331 sobre les tropes sarraïnes del regne de Granada. Altres estudiosos donen la data del 1370, any en què la Verge Assumpta arribà a la platja del Tamarit amb els papers que contenien el drama del seu trànsit. La sola existència de la Festa justificà la creació d’una capella de música a l’església de Santa Maria d’Elx, amb la finalitat que s’ocupés del seu manteniment. Les primeres dotacions econòmiques per a la capella que s’han pogut documentar es remunten al 1560, i el primer mestre de capella esmentat és Lluís Vich, el qual, juntament amb Juan Ginés Pérez, mestre de capella a Oriola, apareix com a participant actiu en el Misteri. La capella d’Elx disposava d’una plantilla fixa de ministrils i cantors, que, en ocasions solemnes, es veia reforçada per altres persones procedents de les localitats veïnes. Tot i la seva situació, la capella no depenia de l’estament eclesiàstic, sinó que era el municipi qui s’ocupava de fornir-la. És per això que molt sovint aquesta dependència municipal creà conflictes a l’hora d’arribar a un consens respecte al nomenament del mestre. Pel febrer del 1835 el municipi decidí reduir la dotació econòmica de la capella en 800 pesos amb el pretext que els fons municipals havien de ser destinats a assumptes més urgents, com ara les retribucions de metges i mestres. Pocs mesos després se’n suprimí definitivament el manteniment, amb la qual cosa el càrrec de mestre de capella passà a ser honorífic.
Ja al segle XX, el desenvolupament de la vida musical de la ciutat alacantina ha recaigut en diferents associacions i entitats. Així, des del 1962, l’avui desapareguda Sociedad Amigos de la Música de Elche es dedicà a patrocinar concerts públics. El 1993 nasqué la Societat Filharmònica, ànima de la vida musical d’Elx en l’última dècada, que anualment organitza cicles de concerts a la ciutat, en col·laboració estreta amb l’Orquestra de Cambra Ciutat d’Elx. Aquesta orquestra fou fundada el 1989 per Alfonso Saura i, si bé en un primer moment fou de titularitat municipal, avui dia és una entitat privada. El seu repertori recull les principals obres de la música de cambra i també ofereix quatre o cinc concerts simfònics l’any, reforçada amb músics d’altres formacions. Actualment no té un director fix, i actua sota la batuta de diferents mestres convidats. La ciutat disposa també del Conservatori Professional de Música d’Elx i de la Banda de Música Ciudad de Elche.
Bibliografia
- Fuentes y Ponte, Javier: Memoria histórico-descriptiva del santuario de Nuestra Señora de la Asunción en la ciudad de Elche, Tip. Mariana, Lérida 1887