Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals. Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements descriptius. Com a recurs estilístic, la imitació no és exclusiva de cap gènere, època o cultura musical determinats. Sols cal pensar, per exemple, en les batalles -obres corals o per a tecla molt en voga al segle XVI en les quals es descriuen musicalment els episodis d’una batalla-, en moltes de les obres simfòniques de Richard Strauss o, per posar un cas més concret, en la sardana Lleugerament borratxo de Joan Josep Blay, en la qual es descriuen humorísticament els equilibris d’un embriac.
f
Música