Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526. El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724. Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée ('Tetis i Peleu'). El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí les seves portes. A partir del 1821 l’Òpera Reial visqué la seva època més esplendorosa; s’hi representen obres de W.A. Mozart, C.M. von Weber, G. Rossini i també d’autors locals com J.F. Berwald i J. Foroni. El 1862 Carles V obrí el Reial Teatre Dramàtic, i l’Òpera Reial, que passà a denominar-se Antic Teatre Reial i es destinà principalment a la lírica, es traslladà a un nou edifici (1898). Des del 1976 funciona el Folkoperan, el teatre d’òpera que, gràcies a les programacions dels darrers anys, ha arribat a ser el més important de la ciutat.
El 1731 s’iniciaren els primers concerts públics, i el 1769 s’instituí la societat dels Concerts dels Cavallers. Tres anys després, aquesta societat es transformà en la Reial Acadèmia de Música, i més tard en una escola de música que, des del 1864, és conservatori i escola teatral. El 1820 nasqué la Societat Harmònica, substituïda dos anys més tard per la Nova Societat Harmònica. Al principi del segle XX nasqué l’Associació Concertística, que des del 1914 té una orquestra pròpia i que el 1926 inaugurà una nova seu, el Stockholms Konserthus. La música contemporània té el suport de la Fylkingen, una societat de música de cambra fundada el 1933 que, des del 1952, és la secció sueca de la ISCM (International Society for Contemporary Music). També es promociona des dels programes que la Ràdio Nacional li dedica des del 1957.
Com a conseqüència de l’interès vers la música popular nacional i la música religiosa, la ciutat sempre ha tingut un gran nombre d’associacions corals: des de la primera, fundada el 1846 -Societat de Cant Coral dels Tipògrafs d’Estocolm-, s’arribà a la creació d’entitats coordinadores d’associacions corals com la Federació Sueca de Corals (1909), i la Societat Coral d’Estocolm (1920), que pocs anys més tard coordinava l’activitat de 51 cors.
El 1899 es fundà el Museu d’Història Musical i el 1907 la Unió Musical Sueca. El 1919 nasqué la Societat Sueca de Musicologia, que publica els "Monumenta Musicae Svecicae". Un any més tard començà les seves activitats la Fundació per al Desenvolupament de la Cultura Musical (també coneguda amb el nom de Nydahl Collection), convertida avui dia en un museu on es conserven manuscrits i més de 500 instruments musicals. El 1952 entrà en funcionament l’Arxiu Suec de Música Popular, i des de l’any 1965 existeix l’Arxiu Històric Musical de Suècia.